Judà Ben-Hur, fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala, tribú romà que comanda els exèrcits d'ocupació, havien estat amics de petits i ara, per qüestions polítiques, són enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'haver atemptat contra la vida del nou governador romà i Mesala el fa empresonar juntament amb la seva família. Quan s'emporten Ben-Hur a les galeres, un jove anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dóna beure. En una batalla naval, Ben-Hur salva la vida de l'almirall Quinto Arrio, que l'adopta i se l'emporta a Roma. Jesús, que ara arrossega multituds, es creua en el camí de Ben-Hur quan torna a Jerusalem per veure la seva mare i la seva germana, que tenen la lepra. Finalment Ben-Hur s'enfrontarà a Mesala en una mortal carrera de quadrigues i serà un testimoni d'excepció de la passió de Crist.
En un país regit per una corrupta democràcia, on el govern utilitza la Policia i l'Exèrcit per eradicar qualsevol amenaça esquerrana, un diputat de l'oposició és assassinat al mig del carrer quan acabava de presidir un míting de caràcter pacifista. De la investigació del cas se n'encarrega un jove magistrat conscient que es tracta d'un crim polític comès per dos sicaris a sou. Alhora, un ambiciós periodista se servirà de mètodes poc ortodoxos per acumular proves que inculpin diversos militants d'un partit d'extrema dreta, els quals, alhora, atribueixen la responsabilitat de l'atemptat a alts càrrecs de la policia i de l'exèrcit.
El fiscal de Nova Orleans, Jim Garrison, va reobrir el cas de l'assassinat del president dels Estats Units John F. Kennedy i va presentar càrrecs contra algunes persones. Després d'entrevistar nombrosos testimonis de Dallas i persones relacionades amb els fets, va mantenir la tesi que el magnicidi va ser fruit d'una conspiració en què podrien haver intervingut l'FBI, la CIA i el mateix vicepresident Lindon B. Johnson.
Pel·lícula biogràfica centrada en la vida dramatitzada de Charles Chaplin, la primera i més gran icona del cinema silent, creador del personatge de Charlot. Des dels seus humils començaments als més modestos teatres de vodevil londinencs fins al seu triomf i caiguda a Hollywood, és un recorregut apassionant per una intensa vida personal.
Anglaterra, segle XVI. Narra la història de dues germanes, Ana i Maria Bolena (Portman & Johansson). El pare i l'oncle de totes dues, moguts per l'ambició de millorar el nivell social i el poder de la família, convencen les joves perquè conquistin l'amor d'Enric VIII, Rei d'Anglaterra. Anna i Maria abandonen la seva vida al camp per traslladar-se al perillós i apassionant món de la cort. Però aviat sorgeix entre elles una rivalitat sense caserna per obtenir l'amor del Rei. Al principi, el Rei escull com a amant Maria i té amb ella un bastard. Però Anna, que és molt intel·ligent i astuta, aconsegueix eclipsar la seva germana i, fins i tot, que el rei repudiï Caterina d'Aragó, la seva legítima dona.
Cinc estudiants liberals, satisfets de si mateixos i de les seves ideologies, es reuneixen cada diumenge en un sopar per discutir aspectes socials en què sempre hi estan d'acord. El seu hàbit és convidar aquests sopars a un pensador aliè a les seves idees per remoure la conversa i crear polèmica. Quan el destí els ofereix a un monstruós fanàtic conservador, les coses es desbordaran imprevisiblement...
Una jove funcionària apareix assassinada a la Casa Blanca. Harlan Regis és el detectiu d'homicidis a qui encarreguen la investigació. El cas no li resultarà fàcil perquè els membres del servei secret no estan disposats a col·laborar-hi. Només l'agent Nina Chance es decideix a ajudar-lo.
A Andy Osnard, un seductor espia britànic, el destinen a Panamà per culpa d'una aventura amb la dona d'un ambaixador. Un cop allà, es posa en contacte amb un sastre de fosc passat, però molt ben relacionat amb personalitats de la política i de la màfia i la dona del qual treballa per al president del país. La missió d'Osnard consisteix precisament a esbrinar quines són les intencions del president panameny respecte al canal.