Anglaterra, 1935. Tot i l'amenaça creixent de la Segona Guerra Mundial, la Briony Tallis i la seva família viuen com a privilegiats a la seva enorme mansió victoriana. Tota la família es reuneix pel cap de setmana, però la calor asfixiant i les emergents emocions reprimides creen una soterrada sensació de perill.

El doctor Henry Von Frankenstein escomet un experiment tenebrós: construir, a partir de fragments de cadàvers, un nou ésser humà. Amb l'ajuda del seu criat Fritz, s'endinsa durant la nit als cementiris de la localitat per arrencar als cadàvers les parts que necessita. El que ignora és que el cervell que ha fet servir en el seu experiment havia pertangut a un criminal.

Anglaterra, segle XIX. Dues germanes completament diferents: una, pura raó i sentit comú; l'altra, pura sensibilitat i passió, s'enfronten a l'amor i les adversitats de la vida. En morir el seu pare, han d'abandonar casa seva, que passa a mans d'un germanastre, fill del primer matrimoni del seu pare. Es muden al camp i, allà, tindran experiències amoroses que hi produiran un canvi profund.

Joseph K. es desperta trobant a la policia a la seva habitació. Li diuen que ha d'anar a un judici, però no l'informen del que ha estat acusat. Per a esbrinar el motiu de la seva acusació i protestar per la seva innocència, intenta veure el que hi ha darrere del sistema judicial. Però atès que els seus esbrinaments no donen fruits, sembla no haver-hi escapatòria per a ell en aquest malson kafkià.

El detectiu Hercule Poirot segueix les petjades de l'actriu Arlena Mashall per encàrrec del milionari Horace Blatt, que havia estat amant de l'actriu. Poirot s'instal·la en un luxós hotel de l'Adriàtic que sol freqüentar l'actriu. Al cap d'uns dies, Arlena és assassinada i Poirot s'imposa el deure de descobrir l'assassí. La investigació resulta ben difícil, perquè, encara que hi ha molt sospitosos, tothom té una bona coartada.

França, segle XVII. El jove i valerós D'Artagnan es dirigeix ​​a París per complir el seu somni d'ingressar al cos dels mosqueters. En arribar té un enfrontament amb Athos, Porthos i Aramis, sense sospitar qui són. Tot seguit, s'assabenta que el Cardenal Richelieu ha dissolt la guàrdia dels mosqueters, malgrat això ells, amb l'ajuda de D'Artagnan, estan decidits a continuar protegint el rei Lluís XIII de les intrigues del Cardenal.

Revolució Francesa (1789-1799). Adaptació de la novel·la històrica del mateix títol de l'escriptor anglès Charles Dickens (1812-1870). L'advocat anglès Sydney Carton, que porta una vida insubstancial i infeliç, es queda enamorat dels encants de la jove Lucie Manette, però ella es casa amb Charles Darnay. Quan, en plena revolució, Darnay va a París per alliberar un criat seu injustament empresonat, també ell és conduït a presó i condemnat a morir a la guillotina. Aleshores Carton, malgrat el seu amor per Lucie, elabora un atrevit pla per salvar el seu rival.

Una expedició dirigida pel professor Challenger va de Londres a Brasil en la finalitat de trobar el món perdut que es menciona en el diari del desaparegut explorador Maple White. L'equip està format pel professor Summerlee, Sir John Roxton, el periodiste Edward Malone i Paula White, la filla de l'explorador. Els viagers apleguen a un replanell misteriós en la selva amazònica.

Inspirada en una novel·la de Jacqueline Susan. Retrat despietat del món de l'espectacle. Les protagonistes són tres joves aspirants a la fama. Una (Sharon Tate) esbrina que té càncer i que no podrà continuar fent pel·lícules pornogràfiques. Una altra és una cantant ambiciosa (Patty Duke) que, incapaç d'assimilar l'èxit, es converteix en una addicta a les pastilles. La tercera, una jove de Nova Anglaterra (Barbara Parkins), s'ha de conformar a fer espots publicitaris i acaba també enganxada a les drogues.

Quan una multimilionària, la fortuna de la qual és ambicionada per diverses persones, mor assassinada, les sospites recauen sobre els seus possibles hereus. El detectiu Hèrcules Poirot és l'encarregat d'investigar el crim.

Una sèrie de vaixells són enfonsats misteriosament. Descobrirem que una nau submarina, el Nautilus, hi té molt a veure.