Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa.

Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.

Durant la Gran Depressió, Kathy 'Ma' Barker va criar els seus fills de forma autoritària i alhora indulgent amb les seves malifetes. Tots quatre l'adoraven i temien. Quan van arribar a la majoria d'edat, 'Ma' Barker va abandonar un feble marit i la granja miserable on vivia per emprendre amb els seus estimats fills una vida de delinqüència que els allunyés de la misèria i l'anonimat. D’ençà d’aquell dia, les patològiques relacions d'aquesta família disfuncional anirien creixent en paral·lel amb un seguit de violents atracaments, assassinats i segrestos. La justícia els encalçarà sense treva.