Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.
En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat de Carpe Diem -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments pel mig de mètodes poc convencionals.
Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.
Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.
En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.
Inspirada en fets reals, aquesta pel·lícula té lloc a Ruanda als anys noranta, quan més d'un milió de tutsis van ser assassinats en un genocidi que va passar desapercebut per la resta del món. El propietari de l'hotel, Paul Rusesabagina, allotja més de mil refugiats al seu hotel per intentar-los salvar la vida.
Un granger californià té dos fills, Cal i Aron, de caràcters molt diferents, però tots dos competeixen per l'afecte del seu pare. La situació de Cal es complica quan esbrina que, en realitat, la seva mare no només no és morta, sinó que a més regenta un local de contactes.
Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s'ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L'inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d'una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.
Adaptació cinematogràfica de la novel·la "Profesor Unrath" de Heinrich Mann. Narra la tragèdia de un sever professor que una nit va a "L'Ángel Blau", un cabaret de mala fama, para endur-se d'allí als seus alumnes, que van al local seduïts pels encants de la cantant Lola-Lola (Dietrich). No obstant, el professor Rath, un solter de 50 anys, acaba caient a les xarxes de la cabaretera. A partir de llavors, la seva vida serà un descens als inferns de la humiliació i de la degradació moral.
Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.
Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.
La Muriel és una noia amb sobrepès que viu en el seu món de cançons d'ABBA i catàlegs nupcials. Somia que algun dia trobarà el seu príncep blau i la rescatarà de la seva odiosa família i del grup d'amigues que no fan més que humiliar-la. Cansada d'esperar, decideix anar-se'n a la ciutat...
Un agent de la CIA, Bob Barnes, cau en desgràcia després d'una missió fallida al Líban. L'hereu d'un país del Golf Pèrsic talla la relació amb una empresa de gas d'Estats Units, Connex, per fer negocis amb la Xina. Connex acomiada un munt de treballadors i un d'ells, Wasim Khan, d'origen pakistanès, es fa membre d'un grup fonamentalista. El fiscal Bennett Holiday investigarà Connex quan es fusiona amb Killen, una petita petroliera. Per la seva banda, la CIA veu la necessitat d'intervenir en el país àrab per tal que la participació dels Estats Units en el negoci del gas es mantingui.
Glasgow, principis dels anys 50. Joe és un jove que troba feina en una barcassa propietat de Les i la seva enigmàtica dona Ella. Una tarda, Joe i Els troben el cos d'una dona flotant a l'aigua. Tot i que la policia arresta un sospitós, es fa cada cop més evident que Joe sap més de la dona ofegada del que diu. Amb la investigació de l'assassinat com a teló de fons, Joe i Ella s'embarquen en una aventura íntima i passional.