Al sud dels Estats Units, en plena Depressió, Paul Edgecomb és un vigilant penitenciari a càrrec de la Milla Verda, un passadís que separa les cel·les dels reclusos condemnats a la cadira elèctrica. Esperant la seva execució hi ha John Coffey, un gegantí negre acusat d'assassinar brutalment dues germanes de nou anys. Després d'una personalitat ingènua, Coffey amaga un do sobrenatural prodigiós. A mesura que transcorre la història, Paul Edgecomb aprèn que els miracles passen... fins i tot als llocs més insospitats.
El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".
Adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee. En l'època de la Gran Depressió, en una població del sud, Atticus Finch és un advocat que defensa un home negre acusat d'haver violat una dona blanca.
Bill Harford és un metge de Nova York a qui la vida li va molt bé. Té una dona preciosa, una filla i una feina que l'omple. Una nit, Alice, la seva dona, li explica les seves fantasies sexuals i també que va estar a punt de deixar-ho tot i marxar amb un altre home. William queda aclaparat amb la confessió d'Alice i busca respostes.
A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.
L'Adam i el doctor Lawrence Gordon es desperten encadenats a un tub rovellat al costat d'un cadàver amb un revòlver. Tots dos desconeixen el motiu pel qual hi són, només tenen un casset. A l'enregistrament, una veu indica a Lawrence que ha de matar Adam en vuit hores o moriran la seva dona i la seva filla. Són víctimes d'un psicòpata conegut com a Jigsaw.
Diversos joves d'una petita localitat tenen habitualment malsons en què són perseguits per un home deformat pel foc i que utilitza un guant acabat en esmolades fulles. Alguns comencen a ser assassinats mentre dormen per aquest ésser, que resulta ser un assassí al qual els pares d'aquests joves van cremar viu fa uns quants anys després de descobrir que havia assassinat diversos nens.
Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.
Una família americana de classe mitjana es trasllada a viure i una nova casa en un aparentment idíl·lic barri, però dins de la casa comencen a succeir coses estranyes, fenòmens paranormals per als quals no hi ha cap explicació possible.
L'any 1953, Stan Laurel i Oliver Hardy, els dos comediants que anys enrere havien tingut un gran èxit arreu del món amb les seves pel·lícules, s'embarquen en una gira per teatres de varietats a la Gran Bretanya de postguerra. Ja grans, i havent deixat enrere la seva època daurada com a reis de la comèdia de Hollywood, s'enfronten a un futur incert. Al principi, actuen en teatres mig buits, però van connectant cada vegada més amb el públic i acaben omplint un gran teatre de Londres. La gira acaba convertint-se en un èxit, però arriba un moment que els greuges del passat, enterrats durant molt de temps, juntament amb la mala salut de l'Oliver, comencen a amenaçar la seva col·laboració i la seva amistat.
Set perfectes desconeguts de personalitats molt diferents, es troben sorpressivament dins un laberint kafkià sense sortida, ple de paranys mortals.