Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.
El metge nord-americà Ben McKenna gaudeix d'unes vacances amb la seva dona, Jo, i el seu fill, Hank, a l'Àfrica. Els McKenna coneixen un personatge estrany, Louis Bernard, en un autobús. L'endemà, Louis és assassinat en un mercat, però, abans de morir, li revela pistes a Ben sobre un possible atemptat que tindrà lloc a Londres. Els assassins segresten Hank per tal que Ben no digui res a la policia. Ben i Jo, pel seu compte, emprenen un viatge a Londres per rescatar el seu fill.
Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.
La ciutat de Londres viu sota l'amenaça d'un assassí en sèrie que mata dones estrangulant-les amb una corbata. Després del brutal assassinat de la seva exdona, amb qui mantenia una relació tensa, un home anomenat Richard Blaney esdevé el principal sospitós de la policia. Acusat injustament del crim, en Richard aconsegueix escapar. Comença llavors una cursa precipitada per provar la seva innocència mentre es manté lluny de l'abast de la policia.
Dues setmanes després d'haver aconseguit escapar de la seva relació tòxica amb el ric i brillant científic Adrian Griffin, la Cecilia està convençuda que l'Adrian apareixerà en qualsevol moment... fins que rep una nota comunicant-li el suïcidi de la seva exparella. Elisabeth Moss protagonitza aquest thriller, una nova versió de la novel·la del mateix títol escrita per H. G. Wells en què el centre de la trama no està en aquesta ocasió a l'Home Invisible, sinó a la seva víctima. Després del fallit projecte de l'Univers Fosc -amb què Universal volia revitalitzar els seus personatges clàssics-, Blumhouse, la productora més en forma a l'actual cinema de gènere va prendre les regnes d'aquesta nova versió del clàssic, en què l'Home Invisible utilitza el seu poder per seguir controlant la dona que ho va abandonar.
Un home anomenat Sr. Smith dóna a llum el nadó d'una dona durant un tiroteig, i després se li demana que protegeixi el nounat de l'exèrcit de pistolers.
Un jove que viatja al cotxe a través de l'estat de Texas recull un autoestopista que no triga a confessar-lo que és un assassí. El jove espantat aconsegueix desfer-se'n pensant que ha passat el perill. Tot i això, el psicòpata continua matant i deixa pistes perquè la policia inculpi el jove conductor.