Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

En el dia del seu casament, camí de l'altar, la Rachel veu la persona amb qui voldrà passar la resta de la seva vida. No és pas el seu promès, en Heck, sinó la noia encarregada de les flors de l'església, la Luce. Tot comença una estona abans del casament quan la Luce es troba al carrer amb en Heck, el nuvi, i amb el seu padrí, en Cooper, que se sent atret per ella immediatament. La noia no fa cas de les insinuacions d'en Cooper i mira de marxar abans que comenci la cerimònia, però al final la convencen perquè es quedi. Dues setmanes després de la celebració del casament, la Rachel passa per la botiga de la Luce per convidar-la a sopar, amb la intenció d'emparellar-la amb en Cooper. El que la Rachel no sap és que la Luce és lesbiana i que està boja per ella.

Evocació de la vida de la famosa cantant francesa Edith Piaf (1915-1963), la seva infància, la seva adolescència i la seva ascensió a la glòria. Dels barris baixos de París a l'èxit a Nova York, la vida d'Edith Piaf va ser una lluita per cantar i sobreviure, viure i estimar. Va créixer enmig de la pobresa, però la seva veu màgica i les seves apassionades relacions amoroses i amistats amb els grans noms de l'època, Yves Montand, Jean Cocteau, Charles Aznavour, Marlene Dietrich, Marcel Cerdan, entre uns i altres, van fer d'ella un estrella mundial.

Les Hores és una tragèdia malenconiós, basada en el llibre de Virginia Woolf "Mrs. Dalloway", sobre tres dones condemnades a la depressió. Stephaen Daldry, el director, presenta la vida i els canvis psicòtics de l'excepcional autora anglesa interpretada per Nicole Kidman, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu.

Els nens d'un orfenat passen tanta gana que, desesperats, decideixen que un d'ells parli de l'assumpte al director. El triat és Oliver Twist, que serà expulsat del centre i ofert com a aprenent a qui el vulgui contractar. Després de netejar xemeneies i treballar com a ajudant d'un enterrador, l'Oliver s'escapa i arriba a Londres. A les afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a l'Artful Dodger, que li ofereix allotjament. Des de llavors es veurà obligat a treballar per al malvat Fagin que dirigeix una banda de nois carteristes.

La Bridget Jones està decidida a superar-se a si mateixa alhora que busca l'amor de la seva vida deixant constància de tot això al seu diari personal.

Xavier ha aconseguit ser escriptor però en lloc de novel·les de prestigi signa guions per a la televisió. La seva vida romàntica és un caos.

Any 1970. El certamen de Miss Món se celebra a Londres presentat per Bob Hope, llegenda de la comèdia nord-americana. En aquest moment Miss Món és el programa de televisió més vist al planeta, amb més de 100 milions d'espectadors. En ple directe el recentment creat Moviment d'Alliberament de Dones envaeix l'escenari i interromp la retransmissió afirmant que els concursos de bellesa degraden les dones. Així, de la nit al dia, el Moviment es fa famós... En reprendre's el programa, l'elecció de la guanyadora provoca un nou gran enrenou: no és la favorita sueca, sinó Miss Grenada, la primera dona negra a ser coronada Miss Món. En qüestió d'hores, una audiència global va ser testimoni de l'expulsió del patriarcat de l'escenari i del naixement del nou ideal de bellesa occidental.

Seguint la pista d'una valuosa peça d'art robada, l'agent d'assegurances Gin Baker convenç la seva companyia perquè li permetin fer un cop en col·laboració amb un prestigiós i veterà lladre, Robert "Mac" MacDouglas. Però Mac la sotmetrà a una sèrie de durs entrenaments i proves abans de confiar-hi.

Inspirada en una novel·la de Jacqueline Susan. Retrat despietat del món de l'espectacle. Les protagonistes són tres joves aspirants a la fama. Una (Sharon Tate) esbrina que té càncer i que no podrà continuar fent pel·lícules pornogràfiques. Una altra és una cantant ambiciosa (Patty Duke) que, incapaç d'assimilar l'èxit, es converteix en una addicta a les pastilles. La tercera, una jove de Nova Anglaterra (Barbara Parkins), s'ha de conformar a fer espots publicitaris i acaba també enganxada a les drogues.