Any 1967. Susanna Kaysen, de 17 anys, és com la majoria de les noies americanes de la seva edat: està confosa, se sent insegura i lluita per entendre el món que l'envolta. El seu psiquiatre decideix ingressar-la a l'Hospital Claymoore, diagnosticant-li un trastorn de la personalitat, que es manifesta a través d'una gran inseguretat respecte de la pròpia imatge, els objectius a llarg termini i els amics. Al centre Susanna coneix Lisa, Georgina, Polly i Janet, un grup de noies inadaptades amb qui entaula una estreta amistat i que, a més, li mostren el camí per trobar-se a si mateixa.
Christine Collins és una mare que recupera el seu fill, a qui havien segrestat mesos abans. Però a la bogeria del retrobament molt fotografiat, comença a sospitar que el nen que li han entregat no és el seu fill. Tot i unes forces de l'ordre corruptes i una opinió pública més que escèptica, intenta dilucidar el misteri costi el que costi. Tallada de boja i incapacitada, per fi troba un aliat al reverend Briegleb, que l'ajudarà a buscar-lo.
A Ronald Fleury, un intel·ligent agent especial del Govern, li acaben d'encarregar una missió important: organitzar un equip d'elit que s'haurà de desplaçar a Riad per capturar el cervell d'un atemptat terrorista que li va costar la vida a diversos compatriotes. L'equip disposarà d'una setmana per infiltrar-se i destruir una cèl·lula terrorista decidida a emprendre la gihad (guerra santa) contra Occident. Fleury troba un aliat inesperat: un capità de la policia local que l'instrueix sobre els secrets de la política saudita i l'ajuda a investigar l'autèntica raó de l'atemptat, gràcies a la qual cosa acabaran trobant els terroristes.
Tom Mullen és el multimilionari propietari d'una empresa aèria. La seva plàcida i envejable vida s'enfonsa quan segresten el seu fill. A punt de fer efectiu el rescat per la llibertat del noi, una circumstància inesperada el farà canviar d'estratègia: decidirà fer servir en la negociació uns mètodes poc ortodoxos, malgrat l'oposició de l'FBI i de la seva dona. Remake de la pel·lícula "Rapto" de 1956, dirigida per Alex Segal i protagonitzada per Glenn Ford.
Any 1970. El certamen de Miss Món se celebra a Londres presentat per Bob Hope, llegenda de la comèdia nord-americana. En aquest moment Miss Món és el programa de televisió més vist al planeta, amb més de 100 milions d'espectadors. En ple directe el recentment creat Moviment d'Alliberament de Dones envaeix l'escenari i interromp la retransmissió afirmant que els concursos de bellesa degraden les dones. Així, de la nit al dia, el Moviment es fa famós... En reprendre's el programa, l'elecció de la guanyadora provoca un nou gran enrenou: no és la favorita sueca, sinó Miss Grenada, la primera dona negra a ser coronada Miss Món. En qüestió d'hores, una audiència global va ser testimoni de l'expulsió del patriarcat de l'escenari i del naixement del nou ideal de bellesa occidental.
En un fort situat al sud dels EUA, el comandant Weldon Penderton (Marlon Brando) s'ha dedicat a l'ensenyament de tàctiques militars, mentre que la seva dona Leonora (Elizabeth Taylor) prefereix solucionar-se amb el tinent coronel Morris Langdon (Brian Keith) ), amic de la parella. Tot això ho observa, detall a detall, el soldat Williams (Robert Forster), un jove que sembla fascinat amb la bella dona, mentre que Penderton comença a interessar-se per cada moviment del jove soldat.