Guerra Civil nord-americana (1861-1865) John McBurney (Clint Eastwood), un soldat ianqui malferit és rescatat per una joveneta d'una escola de senyoretes del Sud. Se les arregla per portar-lo a l'escola, però al principi totes les dones estan terroritzades. Quan comença a recuperar-se, una a una les anirà conquerint a totes, i així l'ambient s'anirà enrarint a causa de la gelosia.

Al segle XIX, el capità anglès Horatio Hornblower travessa l'Atlàntic amb el seu vaixell per ajudar un embogit dictador centreamericà.

1861, Guerra de Secessió (1861-1865). Al mateix temps que els exèrcits s'enfronten en el camp de batalla, a la rereguarda, els partidaris de la causa sudista practiquen la guerra de guerrilles. En un lloc de la frontera entre Kansas i Missouri, Jake Roedel i Jack Bull Chiles, dos amics de la infància, s'uneixen a un grup guerriller. Els actes de crueltat per part de tots dos bàndols produiran en ells una profunda transformació.

Adaptació d'una novel·la de Muriel Denison on una nena, supervivent d'una massacre índia, acaba sent la mascota d'un regiment de la Policia Muntada de Canadà.

Alan King és un capità mestís de l'Exèrcit britànic que porta subministraments a la guarnició de Peshawar, a l'Índia. Pel camí, la unitat cau en una emboscada que li ha estès Karram Khan, un traïdor i antic amic d'infància de King. L'oficial al comandament de Peshawar és el general Maitland, que viu amb la seva filla Susan. Els oficials britànics desconfien del capità King perquè és mestís, però el general Maitlande només té en compte el seu impecable historial militar, tot i que li desagrada la relació que manté amb Susan.

En una zona rural de Carolina del Sud i durant els darrers dies de la Guerra Civil Americana, Augusta, la seva germana adolescent Louise, i la seva jove esclava Mad, s'han quedat soles per cuidar la granja de la família. Amb tots els homes de casa allunyats fa temps a causa de la guerra i ara, presumptament desapareguts o morts, les tres dones temen sobre el seu futur en solitud. Però el que no saben és que el perill és més a prop del que s'imaginen.