1851. L'Ada és una dona muda des dels sis anys que només es comunica a través de la música i de la seva filla, Flora. Un matrimoni concertat l’obliga a deixar la seva Escòcia natal acompanyada de la filla i el piano. El seu destí és Nova Zelanda, on l’espera l'Stewart, un granger amb qui no té res en comú. El seu patiment augmenta quan el seu marit ven el piano all seu veí George. Però l'Ada aconseguirà continuar tocant a canvi de fer classes en George.

Adaptació de diversos relats de l'escriptor nord-americà Raymond Carver (1939-1988). Retrat de la vida quotidiana d'un grup molt heterogeni de persones que viuen a Los Angeles i intenten afrontar com poden les dificultats de la seva vida laboral i personal, gent que es creua indiferent ignorant els drames aliens. Tot i això, enmig de tanta quotidianitat, batega la presència del terror.

Basada en l'estremidor terratrèmol de Spitak que va assotar a Armènia en 1988, cobrant-se la vida de milers de persones i causant grans estralls al país. Va ser seleccionada pel seu país per als Oscar. Un home de família torna a casa després d'un viatge a l'estranger per a aterrar en l'epicentre del desastre causat per un letal terratrèmol, trobant la seva ciutat natal devastada. Aviat, haurà de buscar a la seva família.

Jo Harding era encara una nena quan va veure com un tornado s'enduia el seu pare. Vint-i-set anys més tard, al capdavant d'un equip de meteoròlegs, acorrala aquests misteriosos efectes que destrossen les planes americanes. A l'estiu, la meteorologia preveu el tornado més violent que ha sacsejat mai Oklahoma en cinquanta anys.

Sis persones intenten sobreviure a la violència ia la deshumanització d?una gran ciutat com Los Angeles. Aquesta atmosfera insana influeix decisivament en la vida de cadascun. Les vides d'aquests personatges es creuen de manera inesperada.

Un temporal de neu assota Chicago, dificultant l'intens trànsit del seu aeroport. Tot i les males condicions meteorològiques, l'aeroport aconsegueix romandre obert, però entre els avions que s'enlairen causa una gran alarma el que vola amb destí a Roma, perquè, entre els passatgers, hi ha un polissó i un home amb un maletí sospitós.

Un tremolor de terra similar als quals amb freqüència sofreix la ciutat de Los Angeles va ser el primer senyal d'alarma. Un jove sismòleg ho havia pronosticat com a preludi d'un terratrèmol de gran intensitat. Hores després, quan es va produir un segon tremolor, els tècnics ja no van tenir cap dubte: la catàstrofe era imminent. Va caldre avisar a l'alcalde, però aquest no es va atrevir a donar l'ordre d'evacuació per temor al fet que el pànic s'apoderarà de la població, es va limitar simplement a prendre mesures preventives.