En una Gran Bretanya futurista, l'Alex és un adolescent que junt amb els seus amics, es dedica a la ultra-violència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica de Ludwig van Beethoven.

Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

A Slevin la vida no li va bé. Han declarat la seva casa en ruïna i ha enxampat la seva xicota al llit amb un altre. Desesperat, marxa de Los Angeles i se'n va a Nova York una temporada, a casa d'un amic. Allà arribarà el seu veritable malson, ja que es veurà involucrat en el món de la màfia.

A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.

Benvinguts a Sin City, ciutat de policies corruptes, atractives dames i vigilants desesperats. Alguns estan buscant venjança, alguns redempció, i altres, totes dues coses. Un univers d'herois inversemblants que intenten fer el que és correcte. Sense City és una ciutat que viu entre la llum i la foscor, plena de personatges singulars. Hi ha per exemple Marv (Mickey Rourke), un supervivent que busca venjar la mort del seu únic amor. També hi ha Dwight (Clive Owen), un investigador privat que intenta deixar els seus problemes enrere. Després que un policia sigui assassinat, Dwight no pararà davant de res per protegir els seus amics. Finalment, hi ha la història de Hartigan (Bruce Willis), l?últim policia honest de Sin City, que va darrere la pista d?una noia en mans del sàdic fill d?un senador... amb resultats inesperats.

L'Adam i el doctor Lawrence Gordon es desperten encadenats a un tub rovellat al costat d'un cadàver amb un revòlver. Tots dos desconeixen el motiu pel qual hi són, només tenen un casset. A l'enregistrament, una veu indica a Lawrence que ha de matar Adam en vuit hores o moriran la seva dona i la seva filla. Són víctimes d'un psicòpata conegut com a Jigsaw.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.

El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, Jake Geismar (George Clooney), un corresponsal de guerra nord-americà, torna a Berlín per informar sobre la Conferència de Postdam, que reunirà Truman, Churchill i Stalin. Alhora, es veu embolicat en un turbulent assumpte per intentar ajudar Lena Brandt (Cate Blanchett), una antiga amant, el marit de la qual és buscat tant pels americans com pels russos.