George Taylor forma part d'una tripulació d'astronautes a bord d'una nau espacial -en una missió de llarga durada- que s'estrella en un planeta desconegudament i aparentment sense vida intel·ligent. No obstant això aviat es dóna conta que el lloc està governat per una raça de simis intel·ligents que esclavitzen els éssers humans, que no tenen la facultat de la parla. Quan el seu líder, el doctor Zaius, descobreix amb horror la facultat de parlar de Taylor, decideix que el millor és exterminar-lo.
Cada 5000 anys s'obre una porta entre les dimensions. En una dimensió existeix l'Univers i la vida. En l'altra dimensió hi ha un element que no està fet ni de terra, ni de foc, ni d'aire, ni d'aigua, sinó que és una antienergia, l'antivida: és el cinquè element.
Un devastador terratrèmol redueix Seül a runes, amb l’excepció d’un sol gratacel, que presideix el centre de la ciutat.
Un asteroide de la mida de l'estat de Texas apunta directament cap a la Terra. A la NASA, només hi troben una possible solució: enviar un equip d'astronautes a l'espai perquè destrueixi el meteorit abans que xoqui amb el nostre planeta. Per això recorren a Harry S. Stamper, el major expert en perforacions petrolíferes, i al seu qualificat equip de perforadors, perquè aterrin a la superfície de l'asteroide, el perforin i introdueixin un dispositiu nuclear que en esclatar aconsegueixi desviar la seva trajectòria i poder salvar el planeta.
Ray Ferrier és un estibador de Nova York divorciat que no porta gaire bé l'ofici de ser pare. Mentre l'exdona i el seu actual company se'n van de viatge a Boston, en Ray ha de reconstruir la relació amb en Robbie, un adolescent problemàtic, i la petita Rachel durant tot un cap de setmana. Tots tres són testimonis d'una tempesta insòlita de llamps electromagnètics que precedeix l'aparició de màquines inquietants. La invasió extraterrestre del nostre planeta ha començat i en Ray haurà de fer mans i mànigues perquè la seva família se'n surti.
La lluna controla les nostres nits, els nostres dies, les estacions i les marees oceàniques. Des del començament de la humanitat, les seves fases s’han mantingut com un símbol d’il·luminació, de coneixement intern i de la nostra pròpia immortalitat. Fins ara. Una força misteriosa colpeja a la Lluna i l’envia en xoc directe contra la Terra.