En Lupin, un elegant i atlètic lladre i el seu company Jigen viatgen al petit ducat europeu de Cagliostro. Allà ajudaran a la bella Clarice a alliberar-se del Compte Cagliostro i intentaran resoldre el misteri d'un tresor ocult.
Al seu llit de mort, la Reina fa prometre al Rei que no tornarà a casar-se fins que no trobi una dona que la superi en bondat i bellesa. Alguns anys després, el Rei troba la perfecta substituta de la seva dona: la seva filla. La Fada de les Liles, la padrina de la jove princesa, li aconsella que demani al seu pare, com a regal, uns vestits meravellosos, aparentment impossibles de confeccionar. Però com que el Rei aconsegueix els vestits, la princesa li demana que li regali una capa feta amb la pell de l'ase banquer, principal font de riquesa del Regne.
Aladdin és un adorable però desafortunat lladregot enamorat de la filla del Sultà, la princesa Jasmine. Per intentar conquerir-la, accepta el desafiament de Jafar, que consisteix a entrar a una cova a la meitat del desert per trobar un llum màgic que li concedirà tots els seus desitjos. Allà és on Aladdin coneixerà el Geni, donant inici a una aventura com mai abans havia imaginat.
Un captaire cec demana caritat en nom d'Al·là, el seu gos pollós als seus peus. Als vianants que li pregunten, declara ser el més desgraciat dels prínceps, enganyat, i llançat a la misèria. Un se’n riu d'ell, el pressiona amb preguntes, i se submergeix llavors en els seus records. La còlera es manifesta als carrers de Bagdad: el poble pateix les decisions del palau principesc. El príncep Ahmad està acusat d'oprimir la pobra gent pels seus decrets autoritaris, però ell mateix no en té consciència, només està pels seus jocs. A l'ombra, el gran visir Jaffar el manté en la ignorància, és l'únic verdader opressor, el tirà que desitja atropellar el seu titella i prendre el seu lloc.
Acusat per error d'haver robat el Llibre de la Pau, l'audaç i llegendari Simbad l'haurà de recuperar i restituir si no vol que mori en Proteu, el seu millor amic. L'aventurer rebutja la missió, però la bella promesa d'en Proteu, la Marina, es cola al vaixell d'en Simbad per assegurar-se que acompleix la missió. Eris, la deessa de la discòrdia, enviarà els seus monstres contra en Simbad i farà que esclatin temibles tempestes per impedir que arribi al Tàrtar.
Tintín, un jove periodista dotat d'una curiositat insaciable i el seu lleial gos Milú descobreixen que la maqueta d'un vaixell conté un enigmàtic i secular secret que han d'investigar. Des d'aquest moment, Tintín es veurà assetjat pel detestable Ivan Ivanovitch Sakharine, que creu que el jove ha robat un valuós tresor vinculat a un cruel pirata anomenat Rackham el Roig. Però, amb l'ajud d'en Milú, del rondinaire capità Haddock, i dels inefables detectius Dupond i Dupont, viatjarà per mig món servint-se de la seva proverbial astúcia per burlar als seus perseguidors i trobar abans que ells l'Unicorn, un navili enfonsat que pot proporcionar la clau d'una fabulosa fortuna i d'una antiga maledicció.
Índia colonial, anys 20. L'Adela, una jove anglesa, viatja a l'Índia, en companyia de la seva futura sogra, per contreure matrimoni amb un magistrat de Chandrapore. La jove està obsessionada per conèixer a fons la realitat de país i troba l'oportunitat de satisfer el seu desig gràcies al doctor Aziv, un metge indi. Però quan aquest organitza una excursió per mostrar-li les coves de Marabar, passa una cosa absolutament impensable.
Simbad i la seva tripulació intercepten un animal fantàstic que transporta un medalló d'or. El príncep Koura, el creador de l'animal i practicant de màgia negra, desitja recuperar el medalló i persegueix a en Simbad. Però el medalló no és pas complet, només ajuntant les tres peces revelarà el seu secret, un secret que també anhela conèixer el Gran Visir de Maràbia. En la seva companyia i empaitats tots dos per Koura, Simbad navegarà cap a la llegendària terra de Lemúria.
A principis del segle XX, el cap dels berbers, El Raisuni, segresta a Tànger una bella vídua nord-americana i els seus fills per demanar un fort rescat. Aquest fet desencadena un conflicte diplomàtic en què es veuran involucrats el govern americà (Theodore Roosevelt: 1901-1909), tropes alemanyes i diverses faccions del sultanat del Marroc.