Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.

Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.

Després d'haver-se apropiat de 400.000 dòlars que no li pertanyen, Marion Crane agafa el cotxe i fuig carretera enllà amb els diners. En fer-se de nit, troba el Motel Bats, un tenebrós motel on decideix passar la nit. Marion n'és l'única inquilina, i mentre és a la dutxa, una ombra estranya irromp a l'habitació i la cus a punyalades.

Dom Cobb és un expert en apropiar-se dels secrets del subconscient dels altres mentre dormen. La seva estranya habilitat l'ha convertit en un home molt cotitzat en el món de l'espionatge, però també l'ha condemnat a ser un fugitiu. Dom no pot dur una vida normal i això l'angoixa. La seva única oportunitat de revertir la seva situació seria fer exactament el contrari: la incepció, és a dir, implantar una idea en el subconscient en lloc de sostreure-la. Tanmateix, el seu pla es complica a causa de la intervenció d'un personatge misteriós.

El tinent Somerset, del departament d'homicidis, és a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i brillant detectiu David Mills. Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.

La nau de transport comercial USCSS Nostromo torna de Thedus a la Terra amb una tripulació de set membres en somni criogènic quan, en rebre una transmissió d'origen desconegut provinent d'un planetoide proper, l'ordinador central de la nau, "Mare", els desperta. Degut a un mal aterratge la nau sofreix desperfectes i alguns membres de la tripulació es disposen a explorar l'origen de la senyal que resulta ser una antiga nau amb restes fossilitzades d'un gran alienígena assegut en la cadira del pilot. Un darrere l'altre, els tripulants seran víctimes d'una terrible bèstia que ha pujat a bord.

Per tal de suportar l'insomni crònic que pateix des del seu retorn del Vietnam, Travis Bickle treballa com a taxista nocturn a Nova York. És un home poc sociable que amb prou feines té contacte amb els altres, es passa els dies als cinemes per a adults i viu obsessionat amb la Betsy, una atractiva rossa que treballa com a voluntària en una campanya política. Després d'espatllar la seva incipient relació amb la Betsy, Travis no pot per menys que seguir observant com la violència, la sordidesa i la desolació s'apoderen de la ciutat. I un dia decideix passar a l'acció.

Un important financer nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una col·lecció d'obres d'art inimaginable, mor al seu fabulós castell d'estil oriental, Xanadú. L'última paraula que pronuncia en expirar és Rosebud. Tot el país i la premsa en general queden intrigats per saber el significat d'aquesta paraula. Per descobrir-ho, un grup de periodistes es posa a investigar.

L'any 1917, durant la Primera Guerra Mundial, a França, amb les comunicacions tallades, encarreguen a dos soldats britànics la missió d'entregar un orde militar en persona al coronel d'un batalló perquè anul·li un atac contra els alemanys, que han preparat una trampa per eliminar un contingent de 1.600 soldats britànics fent veure que es retiraven. En una autèntica odissea, els dos soldats hauran de travessar contrarellotge un paisatge desolador ple de trampes i desgràcies personals per arribar a temps d'evitar el desastre.

Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

Durant una visita a Roma, Anna, la jove princesa d'un petit país centreeuropeu que detesta les seves obligacions i vol passar inadvertida, s'escapa de palau per visitar la ciutat d'incògnit. Així coneix Joe, un periodista americà que busca una exclusiva i fingeix desconèixer la seva veritable identitat. La parella viurà aleshores unes jornades inoblidables.

Los Angeles, 1937. El detectiu Gittes, especialitzat en divorcis, rep la visita de l'esposa de Mulwray, el cap del Servei d'Aigües de la ciutat, que sospita que el seu marit l'enganya. Alhora, Gittes descobreix que els agricultors acusen Mulwray de corrupció per la seva negativa a construir un pantà que pal·liaria la sequera que pateixen. Poc després, l'escàndol salta a la premsa, però la cosa es complica quan una dona es presenta al despatx de Gittes amb una sorprenent revelació.

Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.

Després d'haver perdut la plantació familiar a mans dels creditors, Blanche DuBois viatja a Nova Orleans per anar a viure temporalment amb la seva germana petita Stella. En arribar es troba que l'Stella viu en un humil apartament i que el seu cunyat Stanley és un home vulgar de maneres grolleres, que contrasta amb l'educació refinada de Blanche. Tot i això, la Blanche provarà de refer la seva vida amb en Mitch, company i amic de l'Stanley. La tragèdia esclatarà quan Stanley esbrini alguns detalls de la vida passada de Blanche.

L'Assassí del Zodíac va matar, entre el 1966 i el 1978, nombroses persones a San Francisco, alhora que enviava als mitjans de comunicació cartes amb pistes. L'acció se centra en les llargues indagacions de dos detectius que van intentar caçar-lo i en les investigacions de dos periodistes que van intentar esbrinar la seva identitat...

Basada en l'obra de Brian Burrough "Public Enemies: America's Greatest Crime Wave and the Birth of the FBI, 1933-43". Narra la història de Melvin Purvis (Christian Bale), l'agent de l'FBI que als anys trenta va dirigir la recerca del llegendari atracador de bancs John Dillinger (Johnny Depp) i la seva banda.

A la selva del sud-est d'Àsia es roda una superproducció sobre la guerra del Vietnam en què intervenen diverses estrelles: Kirk Lazarus, un actor que ha guanyat tres Oscars; Jeff Portnoy, estrella d'una popular i grollera saga de pel·lícules, Alpa Chino, estrella del hip-hop ficat a actor, i el novell Kevin Sandusky. A mesura que avança el rodatge, les coses van malament en pitjor, sobretot per a Damien, el director de la cinta. Arriba un moment en què els actors, perduts a la meitat de la jungla, arriben a creure que Damien segueix rodant amb càmeres ocultes; la veritat és que estan realment perduts i s'han d'enfrontar a una veritable guerra i actuar com si fossin autèntics soldats si volen sortir amb vida d'aquest infern.

A man tries to rob a bank and the bank's clerk, a yuppie, pretends the thief has kidnapped him to help him run away. While they're running away, they meet a girl who becomes part of the team.

A mysterious and immortal Tibetan kung fu master, who has spent the last 60 years traveling around the world protecting the ancient Scroll of the Ultimate, mentors a selfish street kid in the ancient intricacies of kung fu.