On an isolated island in Brittany at the end of the eighteenth century, a female painter is obliged to paint a wedding portrait of a young woman.

Baby Jane va ser una nena estrella en la seva joventut, anys després la seva carrera fracassa mentre la seva germana Blanche triomfa com a actriu. A present les dues germanes, ja d'avançada edat, viuen juntes. Blanche, que està paralítica per un estrany accident que va passar en el passat, viu pràcticament segrestada i maltractada per Jane, que pateix grans trastorns psicològics.

Drama basat en la veritable història d'una parella d'artistes danesos, Einar i Gerda Wegener. La vida d'aquest matrimoni va donar un gir quan Einar va substituir a la model femenina que la seva dona, Gerda, havia de pintar. Quan els retrats resulten ser un èxit, ella anima al seu marit a adoptar una aparença femenina. El que va començar com un joc dur a Einar a una metamorfosi que va posar en risc l'amor de la seva esposa

En el dia del seu casament, camí de l'altar, la Rachel veu la persona amb qui voldrà passar la resta de la seva vida. No és pas el seu promès, en Heck, sinó la noia encarregada de les flors de l'església, la Luce. Tot comença una estona abans del casament quan la Luce es troba al carrer amb en Heck, el nuvi, i amb el seu padrí, en Cooper, que se sent atret per ella immediatament. La noia no fa cas de les insinuacions d'en Cooper i mira de marxar abans que comenci la cerimònia, però al final la convencen perquè es quedi. Dues setmanes després de la celebració del casament, la Rachel passa per la botiga de la Luce per convidar-la a sopar, amb la intenció d'emparellar-la amb en Cooper. El que la Rachel no sap és que la Luce és lesbiana i que està boja per ella.

En Chiron és un jove afro-americà amb una vida difícil en una zona conflictiva de Miami. Els anys passen i es descobreix a si mateix mirant de sobreviure a diferents situacions. Durant tot aquest temps haurà de fer front a l'addicció a les drogues de la seva mare i al violent entorn de la seva escola i del seu barri.

Brooklyn explica la història de l'Eilis, una noia irlandesa dels anys 50 del segle XX que, empesa per la seva germana, emigra als Estats Units per tenir una vida millor. A Nova York, hi coneixerà molts compatriotes que, com ella, han deixat enrere una societat tancada i amb poques oportunitats laborals. Tot i que al principi enyora casa seva i la família, de mica en mica, l'Eilis comença a valorar les oportunitats que li dona el fet de viure a Nova York. Llavors, es posa a estudiar per poder tenir una feina que li agradi i s'enamora d'un noi italià. Quan torna a Irlanda de visita, el seu cor es divideix entre el lloc on s'ha criat i el lloc on ha començat a fer-se una vida.

La Laurel, una policia de Nova Jersey, rep un diagnòstic de càncer terminal. La Laurel i l'Stacie són parella de fet perquè les lleis no contemplaven el matrimoni homosexual. La Laurel vol que l'Stacie cobri una pensió quan ella es mori, però els funcionari del comtat s'hi neguen. A partir d'aquí comença la lluita perquè les parelles del mateix sexe tinguin els mateixos beneficis legals que les heterosexuals. Els mitjans es fixen en el cas, on hi ha involucrats tant institucions com activistes. Finalment, un advocat gai, l'Steven Goldstein, es compromet amb la causa.

Violet és la parella del Cessar, un blanquejador de diners de la màfia. Un dia coneix a la Corky, una lladre professional que acaba de sortir de la presó i que viu a l'apartament del costat. Unides per una estranya i mútua atracció, la Violet li proposa robar els dos milions de dòlars que Cessar té a la caixa forta.

Barbara Covett és una severa professora d'història soltera i a punt de jubilar-se que, fora del recinte escolar, viu amargada per una existència ensopida i solitària. Fins que coneix la radiant Sheba Hart, una nova professora d'art que acaba d'arribar a l'institut. Totes dues congenien ràpidament i la Barbara se sent feliç per haver trobat un esperit afí. Tanmateix, quan descobreix que la Sheba manté una relació secreta amb un alumne del centre, la Barbara aprofitarà aquesta avinentesa per satisfer els seus propis desitjos.

After they meet at their parent's engagement party, Mia and Frida are intrigued by and attracted to one another, despite Mia's own upcoming engagement to Tim. Mia must decide whether to continue her life with Tim or to follow her heart with Frida.

Adèle's life is changed when she meets Emma, a young woman with blue hair, who will allow her to discover desire, to assert herself as a woman and as an adult. In front of others, Adele grows, seeks herself, loses herself, finds herself.

Meeting by chance when they return to their tiny California hometown, two former high-school sweethearts reflect on their shared past.

La Jasmine és una elegant i glamurosa dona de l'alta societat de Nova York que pateix una profunda crisi existencial. En separar-se del seu adinerat marit Hal, la Jasmine es veu obligada a deixar la vida luxosa que porta i mudar-se a San Francisco a viure amb la seva germana Ginger, una dona de classe treballadora que viu en un petit apartament amb el seu company Chili. Allà haurà d’adaptar-se a un estil de vida molt diferent.

La Cameron és una adolescent que viu amb la seva tia, després de la sobtada mort dels pares en un accident de trànsit. Amb setze anys, l'enxampen mantenint una relació íntima amb una amiga. La seva escandalitzada família, de fortes conviccions religioses, decideix internar-la en un centre fonamentalista per corregir les conductes sexuals de gais i lesbianes. Aquesta comunitat, La Promesa de Déu, considera l'homosexualitat una aberració contra Déu i la natura que pot guarir-se pressionant i manipulant psicològicament els joves internats per redreçar les seves tendències naturals.

Socialite Vita Sackville-West and literary icon Virginia Woolf run in different circles in 1920s London. Despite the odds, the two forge an unconventional affair, set against the backdrop of their own strikingly contemporary marriages.

Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a casa seva amb motiu de la mort del seu pare rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan ella comença a mostrar interès per una vella amiga del col·legi.

An edited version of Rosefeldt's installation work of the same name, Manifesto is An outstanding tribute to various (art) manifestos of the nineteenth and twentieth century, ranging from Communism to Dogme, in connection with thirteen different characters, including a homeless man, a factory worker and a corporate CEO, who are all played by Cate Blanchett. A striking humorous audio-visual experience.

Biopic del mític empresari i programador informàtic Steve Jobs (1955-2011), centrat a l'època en què va llançar els tres productes icònics d'Apple.

La reina Isabel I d'Anglaterra ha d'enfrontar-se a una traïció en el si de la seva pròpia família i també amb el poderós rei espanyol Felip II, que està decidit a restaurar el catolicisme a Anglaterra amb l'ajuda del seu exèrcit.

La pel·lícula s'inspira en la vida de Joy Mangano, una inventora nord-americana i empresària d'èxit coneguda sobretot per la seva aparició en canals de televenda. La protagonista és una humil treballadora, divorciada i mare de dos fills. En un moment de la seva vida en què sembla que està condemnada a renunciar als seus somnis d'infantesa -crear coses perquè tothom les pugui veure i tenir-, se li acut la idea d'inventar una baieta de pal que es pugui escórrer sola, i lluitarà per fer-la realitat. La família té un pes molt important en la vida de la protagonista. Des d'una àvia que l'anima a fer realitat els somnis i un exmarit que li fa costat en tot moment, fins a un pare que sempre es refia de la seva ajuda, una germanastra gelosa i una mare que viu al seu món. El camí cap a l'èxit serà molt llarg, ple de decepcions i fracassos, però la Joy és un exemple de perseverança.