El 1948, tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quatre jutges, còmplices de la política nazi d'esterilització i neteja ètnica, seran jutjats a Nuremberg. Sobre Dan Haywood (Spencer Tracy), un jutge nord-americà retirat, recau la important responsabilitat de presidir aquest judici contra els crims de guerra nazis.

Un important financer nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una col·lecció d'obres d'art inimaginable, mor al seu fabulós castell d'estil oriental, Xanadú. L'última paraula que pronuncia en expirar és Rosebud. Tot el país i la premsa en general queden intrigats per saber el significat d'aquesta paraula. Per descobrir-ho, un grup de periodistes es posa a investigar.

A fading music hall comedian tries to help a despondent ballet dancer learn to walk and to again feel confident about life.

Després de 25 anys treballant en una cadena, el veterà presentador Howard Beale ha d'abandonar el càrrec pel baix nivell d'audiència. El seu cap i millor amic, Max Schumacher, li dóna dues setmanes per acomiadar-se dels espectadors. Beale, vidu i alcohòlic, queda trastocat i decideix anunciar durant una emissió que se suïcidarà al seu últim programa davant les càmeres. El fet sense precedents provoca una gran expectació i els mateixos companys intentaran convertir la destrucció d'aquest home en un negoci rendible.

Ransom Stoddard, senador del Congrés dels Estats Units, explica a un periodista perquè ha viatjat amb la seva dona per assistir al funeral del seu vell amic Tom Doniphon.

Eddie Felson és un jove arrogant i amoral que freqüenta amb èxit les sales de billar. Decidit a ser proclamat el millor, busca la Grossa de Minnesota, un llegendari campió de billar. Quan, per fi, aconsegueix enfrontar-s'hi, la seva falta de seguretat el fa fracassar. L'amor d'una dona solitària podria ajudar-lo a abandonar aquesta classe de vida, però Eddie no descansarà fins a vèncer el campió sense importar-li el preu que hagi de pagar per això.

Elwood P. Dowd (James Stewart) és un home afable, afectuós i sempre disposat a ajudar els altres. El seu únic problema és que va a tot arreu acompanyat per un imaginari conill gegant que anomena Harvey. La família d'Elwood no sap què fer i opta per portar-lo a un psiquiàtric.

Un grup de joves pistolers es dedica a assaltar els bancs de l'estat de Wyoming i el tren-correu de la Union Pacific. El cap de la banda és el carismàtic Butch Cassidy, i Sundance Kid n'és el inseparable company. Un dia, després d'un atracament, el grup es dissol. Serà llavors quan Butch, Sundance i una jove mestra de Denver formin un trio de romàntics forjats que, fugint de la llei, arriben fins a Bolívia.

La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.

Oscaritzada aproximació a la figura del general Patton, un dels noms mítics sorgits de la Segona Guerra Mundial. A la vegada, una reflexió sobre l’home i la guerra.

Rodar la tragèdia dels amants de Verona a Verona mateix va fer parlar d’un “Shakespeare neorealista”.

Berlín, anys 30, en plena República de Weimar i abans de la Segona Guerra Mundial. Tot i la crisi del moment, els berlinesos prefereixen viure la màgia que els ofereix cada nit un cabaret amb estrella Sally, una ballarina i cantant que s'enamorarà de dos homes molt diferents entre si.

Quatre amics que viuen a la ciutat decideixen passar un cap de setmana als Montes Apalaches. Volen baixar amb canoa un riu que travessa un bosc que aviat serà inundat per a la construcció d'una presa. Després d'una jornada plaent, la trobada amb els indígenes de la zona converteix l'excursió en un malson angoixant.

L’obra relata les hores prèvies a l’execució d’un anarquista en el Chicago dels anys vint i la utilització que en fan la premsa i els polítics uns dies abans d’unes eleccions.

A principis del segle XX Karen Blixen (Streep), una dona europea de gran coratge, arriba a Kenya per dirigir una plantació de cafè amb el seu marit (Brandauer), un faldiller incorregible amb qui no s'ha casat per amor. Per sorpresa seva, Karen s'adona que a poc a poc s'està enamorant de la terra, de la seva gent... i de Denys Finch-Hatton (Redford), un enigmàtic caçador aventurer.

Un jove i conservador advocat (Robert Redford) és la quinta essència de la sensatesa i el sentit comú. En canvi, la seva dona (Jane Fonda) és una mica esbojarrada i només pensa a passar-s'ho el millor possible. Tots dos s'enamoren a l'instant i es casen immediatament; però la dura realitat (un cinquè pis sense ascensor, un apartament com una capsa de llumins) fa que la passió i l'harmonia se'n ressentin.

És l'última nit de l'estiu del 1962, i els joves de Modesto, Califòrnia, volen divertir-se abans que arribin les seves responsabilitats com a adults. Així, tots els adolescents del poble surten aquella nit per beure, lligar, passejar-se amb el cotxe, anar a la bolera o ballar una estona...

La nit en què s'inaugura un gegantí gratacel de 138 plantes a la ciutat de San Francisco i se celebra una festa a la qual acudeix un ampli grup de persones, que inclou les autoritats locals i les principals personalitats de la ciutat, un curtcircuit a el pis 81 genera un terrible incendi que acaba en tragèdia.

When shadowy U.S. intelligence agents blackmail a reformed computer hacker and his eccentric team of security experts into stealing a code-breaking 'black box' from a Soviet-funded genius, they uncover a bigger conspiracy. Now, he and his 'sneakers' must save themselves and the world economy by retrieving the box from their blackmailers.

Nova York a la boja dècada de 1920. Allà hi viu un jove, excèntric i misteriós milionari, l'única preocupació evident del qual consisteix a organitzar brillants i fastuoses festes. Adaptació cinematogràfica de la famosa novel·la homònima de F. Scott Fitzgerald, realitzada en un moment en què estava en auge l'anomenada moda 'retro'. Dirigida per un creador d'atmosferes com era Jack Clayton ("El carnaval de les tenebres"), la pel·lícula va tenir una bona rebuda per part del públic, sobretot per estar protagonitzada per dues estrelles com eren Robert Redford i Mia Farrow.