Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.
Abril de 1994. En Joe Connor ha arribat per fer classes a Rwanda perquè creu que pot marcar una diferència. Quan l'escola es converteix en un refugi per milers de ruandesos que escapen del genocidi, Joe promet a la seva alumna més brillant, la Marie, que els soldats de l'ONU la protegiran de la multitud de militars extremistes a la recerca de sang fora de l'escola. Però quan l'ONU abandona als refugiats, Joe i el director de l'escola, el Pare Christopher, s'enfronten a un angoixant dilema: han de marxar o han de quedar-se amb els ruandesos. Mentre els camions de l'ONU prenen el seu camí a través dels terroritzats refugiats, Joe mira la cara plena de llàgrimes de la Marie i es pregunta, què ha de fer?
Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.
Basada en fets reals. Aileen Wuornos és una prostituta que va ser executada el 2002 a l'estat de Florida, després de confessar-se autora de sis assassinats, inclòs un policia. Aileen va declarar que havia matat en defensa pròpia, com a reacció als violents atacs que patia mentre exercia el seu ofici. A punt de la desesperació i del suïcidi, coneix un dia en un bar Selby Wall, una jove lesbiana, que ha estat enviada pels seus pares a viure amb la seva tia per "guarir la seva homosexualitat". Wuornos, víctima d'una tràgica infància plena d'abusos, ràpidament s'enamora de Selby, trobant-hi una raó per viure. Incapaç de trobar una feina digna, Wuornos segueix exercint la prostitució. Quan un dels seus clients la maltracta, ho mata en defensa pròpia, començant així una tràgica cadena d'assassinats. Aquesta és la història d'una assassina, però també una història d'amor entre dues inadaptades.
La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.
Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.
Narra una història ambientada a Nova York el 1981, estadísticament l'any més violent de la història a la ciutat nord-americana. En aquest context, un immigrant i la seva família intenten tirar endavant el seu negoci mentre la violència i la corrupció amenacen en destruir tot el que han aconseguit fins aquell moment.
La filla de sis anys de l'editora Claudia és trobada morta i terriblement mutilada. Només es pot reconèixer per un braçalet que porta. Cinc anys més tard Claudia rep una trucada de la seva filla.