Els Hoover són una família desestructurada: l'avi esnifa cocaïna i diu paraulotes, el pare fa cursos sobre l'èxit amb estrepitós fracàs, la mare no dóna l'abast, l'oncle es recupera d'un suïcidi frustrat en ser abandonat pel seu xicot, el fill adolescent llegeix Nietzche i es nega a parlar, i la filla petita, l'Olive, una nena amb ulleres i lleugerament grassoneta, vol participar en concursos de bellesa. Quan un cop de sort porta l'Olive a ser convidada a participar al molt competitiu concurs de 'Petita Miss Sunshine' a Califòrnia, tota la família Hoover es reuneix per anar amb ella. S'apilen en la seva oxidada furgoneta Volkwagen i es dirigeixen cap a l'oest en un tragicòmic periple de tres dies, ple de boges sorpreses que els porta al gran debut de l'Olive, el qual canviarà a aquesta família d'inadaptats d'una forma que mai haguessin imaginat.
Aparentment, Rynn Jacobs és una encantadora joveneta de tretze anys que viu amb el seu pare en un xalet, al costat del sender d'un poblet de la costa nord-americana. Però les aparences poden resultar enganyoses: ja fa mesos que ningú no veu el senyor Jacobs; fa la impressió que la casa amaga algun secret inconfessable; Rynn porta una vida gairebé de presidiària, sortint en molt comptades i necessàries ocasions. Es tracta d'una noia estranya, molt intel·ligent i autosuficient, que prefereix la solitud a la companyia de desconeguts. Però algunes persones volen entrar a la seva vida, al seu món.
Aquest emocionant documental narra l’últim any de la vida de Robert Eads, un transexual de dona a home que mor de càncer d’ovari. Ens presenten diverses figures destacades de la vida de Robert, i la més important és Lola Cola. Lola és una transexual que s’ha convertit en la companya de Robert i la seva cuidadora. Els dos es preparen per la Southern Comfort, un esdeveniment anual creat per a persones transgènere.
Aquesta és la història d’una dona anomenada Chiara, actriu, filla de Marcello Mastroianni i Catherine Deneuve, que un estiu en què la seva pròpia vida trontolla, es diu a si mateixa que preferiria viure la vida del seu pare: vestir-se com ell, parlar com ell, respirar com ell, amb tal força que els que l’envolten comencen a creure-ho i comencen a cridar-la “Marcello”.
Una immersió en l’ànima de la zona que històricament separava el centre de la perifèria obrera del nord de Dublin. Testimonis a peu de carrer evoquen un passat de cosidores, mariners, estibadors, soldats, marginalitat i centres d’internament, i descriuen un present de gentrificació implacable i de poques alegries més enllà de l’esport. La música folk, imponent i melangiosa, interpretada en un llegendari pub local encarna l’orgull i la resistència d’aquesta comunitat en un film hipnòtic, sinistre i poètic rodat en preciós blanc i negre.