Los Angeles, 1937. El detectiu Gittes, especialitzat en divorcis, rep la visita de l'esposa de Mulwray, el cap del Servei d'Aigües de la ciutat, que sospita que el seu marit l'enganya. Alhora, Gittes descobreix que els agricultors acusen Mulwray de corrupció per la seva negativa a construir un pantà que pal·liaria la sequera que pateixen. Poc després, l'escàndol salta a la premsa, però la cosa es complica quan una dona es presenta al despatx de Gittes amb una sorprenent revelació.

Chris Taylor és un ingenu jove nord-americà que, en arribar al Vietnam, descobreix que no només ha de combatre contra els soldats vietnamites sinó també contra la por que li turmenta, el cansament i la ràbia que l'envaeix. Mentre els seus dos oficials al comandament lliuren la seva pròpia batalla personal, el conflicte, el caos i l'odi fan efecte en Taylor, confonent la seva realitat i insensibilitzant-lo davant el valor més preat de l'ésser humà... la vida.

L'impulsiu Luke Jackson ha estat condemnat a dos anys de treballs forçats. El delicte va ser trencar en plena borratxera un pal d'aparcament. La vida al penal és duríssima: ha de conviure amb presos condemnats per delictes molt greus i, a més, la violència tant dels presos com dels carcellers ha esdevingut un hàbit impossible d'eradicar. Luke és un veterà de guerra que no està disposat a cedir, però haurà de pagar un alt preu per continuar sent qui és.

En Harold és un jove adinerat que viu amb la seva dominant mare una existència ociosa i insulsa. Obsessionat amb la mort, els seus passatemps favorits són experimentar les múltiples maneres de suïcidar-se i l'assistència a funerals de persones desconegudes. En una d'aquestes cerimònies troba la Maude, una anciana excèntrica que li descobrirà una nova manera de veure el món i l'ajudarà a viure la vida al màxim. Mentrestant, la mare d'en Harold decideix redreçar la conducta del seu fill i li organitzarà una sèrie de trobades amb noies de la seva edat.

Burt Lancaster i Tony Curtis s'endinsen al misteriós món de la fauna nocturna que pobla el centre de Manhattan, en un joc sinistre de poder i en un univers de supervivència. Amb un dels diàlegs més corrosius del cinema de tots els temps aquesta pel·lícula és un dels títols més grans que Hollywood ha creat. Burt Lancaster, encarna un poderós, famós i ambiciós columnista que domina tota una ciutat a través de la informació que habitualment consumeixen els seus més de 60 milions de lectors. Però com tothom té un punt feble: la germana petita. Tot canviarà quan aquesta s'enamora apassionadament d'un guitarrista de jazz i els instints més bàsics del periodista surtin a la llum.

La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.

París, al voltant de 1900. El món ha estat conquerit per la revolució de Bohèmia. Satine, l'estrella més rutilant del Moulin Rouge, enlluerna tota la ciutat amb els seus balls plens de sensualitat i la seva enorme bellesa. Atrapada entre l'amor de Christian, un jove escriptor, i l'obsessió del duc, lluita per fer realitat el seu somni de convertir-se en actriu. Però, en un món on val tot excepte enamorar-se, res no és fàcil.

Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.

Tony Camonte (Paul Muni), un pistoler d'origen italià, ignorant i sense escrúpols, és el lloctinent de Johnny Lovo (Osgood Perkins), l'hampon més poderós del South End de Chicago. Ambiciós i cruel, Camonte, que per una cicatriu que li travessa el rostre rep l'apel·latiu de Cara tallada, elimina a poc a poc els rivals del seu cap fins que, amb l'ajuda del seu amic Gino Rinaldo (George Raft), el pren el poder també a ell i es converteix en l'amo de la ciutat. Després d'un mes de vacances a Florida, descobreix que la seva germana Cesca (Ann Dvorak), per la qual sent un amor confús i arrabassat, és l'amant de Gino.

La marina nord-americana es troba amb un problema: té dos soldats acusats d’haver mort un company en una acció de càstig no autoritzada i vol que l’assumpte es resolgui ràpidament i sense repercussions judicials. Per això nomena advocat defensor el tinent Kaffee, un jove acabat de llicenciar en Dret i amb fama d’eficàcia que, tot i la seva brillantor mental, està més preocupat pel ‘softball’ que per les qüestions legals. El que havia de ser un cas rutinari demostra ser més complex: el soldat mort havia trencat la cadena de comandament denunciant a una autoritat superior uns fets obscurs que va viure a la base de Guantánamo. Kaffee forma equip jurídic amb la comandant Joanne Galloway, que l’impulsa a buscar la veritat per damunt de les conveniències de les autoritats militars que l’han designat.

Danny Dravot i Peachy Carnehan són dos aventurers que viatgen a l'Índia el 1880 i sobreviuen gràcies al contraban d'armes i altres mercaderies. Un dia decideixen fer fortuna al llegendari regne de Kafiristan. Després d'un duríssim viatge a través de l'Himàlaia, arriben a la seva meta just a temps per fer ús de la seva experiència en el combat i salvar un poble dels seus assaltants. Està inspirada en un relat de Kipling.

Bill Harford és un metge de Nova York a qui la vida li va molt bé. Té una dona preciosa, una filla i una feina que l'omple. Una nit, Alice, la seva dona, li explica les seves fantasies sexuals i també que va estar a punt de deixar-ho tot i marxar amb un altre home. William queda aclaparat amb la confessió d'Alice i busca respostes.

William Blake decideix abandonar el seu lloc de comptable a Cleveland (Ohio) després de rebre una oferta de treball a Machine, una inhòspita ciutat industrial a l'Oest dels EUA. Però quan hi arriba, resulta que el seu lloc l'ocupa una altra persona.

A Saint-Louis el 1903, mentre que la ciutat prepara l'Exposició Universal, la família Smith viu feliç sense problemes. Però un vespre, el pare de família anuncia que ha aconseguit un treball més avantatjós a Nova York i que aviat caldrà anar-se'n de Missouri. La mare i les quatre filles estan commocionades...