El Capità Willard és un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà al que se li ha encarregat, a Cambodja, la perillosa missió d'avançar riu amunt per eliminar a Kurtz, un coronel nord-americà renegat que s'ha tornat boig. En la profunditat de la selva, en un campament sembrat de caps tallats i cadàvers putrefactes, l'enorme i enigmàtica figura de Kurtz mana com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.

En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.

Deckard era un Blade Runner; un policia encarregat d'encalçar i eliminar replicants, androides creats artificialment. Els seus serveis són requerits quan quatre replicants sobrepassen les barreres d'immigració i arriben a la Terra.

Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.

Mítica pel·lícula antibèl·lica que plasma els sentiments, sensacions i desil·lusions d'un grup de joves estudiants que són enviats al capdavant a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). És una adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor alemany Erich Maria Remarque. La seva estrena va provocar enfrontaments entre nazis i comunistes.

Tom Stall viu tranquil·lament amb la seva dona i el seu fill en un petit poble d'Indiana, on gairebé mai passa res. Però un dia, després d'evitar un robatori en el seu restaurant, no només és considerat un heroi per tots, sinó que a més atreu l'atenció dels mitjans de comunicació. En aquestes circumstàncies, rep l'estranya visita d'algú que assegura conèixer el seu passat...

La petita bruixa només té cent vint-i-set anys i és massa jove per poder assistir a la reunió i al ball anual de les bruixes. La seva decisió d’anar a la reunió sense permís li portarà problemes al món màgic. Haurà de treballar de valent per convertir-se en la millor de les bruixes.

Charlie Bucket, un nen pertanyent a una família pobre, guanya una visita guiada per la fàbrica de xocolata més fantàstica del món, creada per en Willy Wonka.

Luther és un mestre del robatori, i fa la seva feina amb molta cura i precisió. Abans de retirar-se planeja el seu últim cop: saquejar la mansió de Walter Sullivan, un multimilionari que està de vacances al Carib. L'inesperat retorn de la dona de Sullivan complica l'afer i fa que Luther presenciï un assassinat en què està implicat el president dels Estats Units. Perseguit pels escortes del president i per la policia, Luther haurà d'espavilar-se per salvar la seva pell i la de la seva filla Kate.

Seducció, traïció, assassinat, qui està estafant qui? Roy Dillon, fill bastard d'una prostituta i estafador de poca muntanya, veu com la seva vida es complica quan després de molts anys reapareix la seva mare, Lilly, una dona, possessiva i autoritària que intenta evadir la justícia. Roy es veurà enmig de l'amor que sent per Myra, la seva atractiva i calculadora xicota, i el domini que Lilly exerceix sobre ell. Hi sorgeix una competència ferotge per guanyar l'atenció de Roy. Myra, com a treta per allunyar-lo de la influència materna, proposa formar un equip per donar cops cada vegada més rendibles i arriscats.

Uns platets voladors procedents de Mart es troben sobre totes les capitals del món, i tota la humanitat conté la respiració esperant veure quines són les seves intencions. Entre ells està el president dels Estats Units, l'assessor científic del qual li assegura que seran absolutament pacífics. No obstant això els seus assessors militars li aconsellen que anihili als marcians abans que sigui massa tard.