La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.
Anys cinquanta. Una acomodada i modèlica mestressa de casa de Connecticut porta una vida aparentment equilibrada, satisfactòria i programada segons els cànons de la família burgesa americana. No obstant això, de manera inesperada, ha d'enfrontar-se a una gravíssima crisi matrimonial.
El secretari de Defensa David Brice (Gene Hackman) mata el seu amant en un rampell de fúria. Per encobrir l'escàndol, el seu fidel ajudant (Will Patton) fa que les sospites recaiguin sobre un espia rus, i per trobar-lo recluta el comandant de marina Tom Farrell (Kevin Costner). A mesura que la investigació avança, Farrell descobreix horroritzat que totes les pistes l'inculpen directament a ell i que la seva vida corre perill.
Aquest gran clàssic del cinema mut transcorre a Viena durant els anys de crisi posteriors a la Primera Guerra Mundial. Allà, una carnisseria serveix de tapadora del prostíbul on està a punt d’anar a parar la ingènua noia que interpreta Greta Garbo abans de convertir-se en estrella.
El 1980, el recent assassinat del president Park deixa la República de Corea en una situació delicada. Corea del Nord ho veu com una oportunitat, i envia un dels seus espies al país veí.
La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.