Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.

Mentre els constructors del ferrocarril avancen imparables pel desert d'Arizona en el camí cap al mar, Jill arriba al petit poble de Flagstone amb la intenció de començar una nova vida.

Any 1975. Jimmy, Dave i Sean són tres nens que passen la seva infantesa jugant als carrers d'un barri conflictiu de Boston. Un dia, uns homes en un cotxe s'emporten Dave, que patirà abusos sexuals durant uns quants dies. Aquest fet marcarà el futur dels nois. Vint-i-cinc anys més tard, els tres amics es retroben a causa d'una tragèdia: la filla adolescent de Jimmy ha estat assassinada. Sean és policia i investiga el cas. Dave, perseguit encara pel trauma infantil sofert, resultarà ser el principal sospitós del crim.

Com canvia un home el món? És una pregunta que obsessiona Bruce Wayne igual que el fantasma dels seus pares, morts a trets davant dels seus ulls als carrers de Gotham una nit que va canviar la seva vida per sempre. Turmentat per la culpa i la ira, el desil·lusionat hereu industrial desapareix de Gotham i viatja en secret pel món, buscant els mitjans de lluitar contra la injustícia i utilitzar la por contra els que s'aprofiten dels que tenen por. Amb l'ajuda del seu lleial majordom Alfred, el detectiu Jim Gordon - un dels pocs bons policies de les forces de l'ordre públic de Gotham - i Lucius Fox, el seu aliat a la divisió de Ciències Aplicades de Wayne Enterprises, Bruce Wayne allibera el seu imponent alter ego: Batman, un justicier emmascarat que utilitza la força, la intel·ligència i un desplegament d'artefactes d'alta tecnologia per combatre les forces sinistres que amenacen de destruir la ciutat.

Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el pare d'Alicia Huberman, un espia nazi, és condemnat per traïció contra Estats Units. Després del judici, Alícia dóna una festa en què apareix un atractiu desconegut anomenat Devlin. Es tracta d'un agent dels serveis d'Intel·ligència que reclama la seva col·laboració per atrapar Alexander Sebastian, el cervell dels nazis al Brasil. Al principi es mostra reticent, però finalment hi accedeix, sobretot, perquè s'ha enamorat de l'atractiu agent americà. Un cop al Brasil, l'Alícia es guanya la simpatia de Sebastian i es viurà a casa seva. Però la seva implicació a l'assumpte acaba posant en perill la seva vida.

La pel·lícula consta de nou trames paral·leles que tenen lloc a la Vall de San Fernando, a Los Angeles: un nen prodigi, el presentador d'un concurs de televisió, un exnen prodigi, un moribund, el seu fill perdut, la dona i el infermer del moribund. Són històries aparentment independents, però que guarden entre si una relació estranya. Magnolia és el retrat de la vida americana vist a través d'una sèrie de vinyetes còmiques i commovedores.

Berlín, octubre del 1989. Uns dies abans de la caiguda del Mur, la mare d'Alex, una dona orgullosa de les seves idees comunistes, entra en coma. Quan desperta vuit mesos després, el seu fill farà el possible i l'impossible perquè no sàpiga que està vivint en una Alemanya reunificada i capitalista. El seu objectiu és convertir l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una mena de museu del socialisme on la seva mare visqui còmodament creient que res no ha canviat.

Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.

Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.

Tobi i Achim són amics des de fa anys. Un és timoner, l'altre remer en un equip de rem. Han celebrat nombroses victòries en el passat i esperen amb impaciència disputar la gran regata de la regió. Però ja no és un campament d'estiu i han deixat de ser nens. Quan es torna seriós el flirteig d'Achim amb Sandra, Tobi s'adona que els seus sentiments per a Achim són molt més profunds del que vol admetre. Se sent confús, incòmode, i cada cop més exclòs. En lloc de l'equip femení berlinès tan esperat, hi arriba un equip de joves homosexuals que fan gala de la seva condició. De cop i volta, Tobi i els seus companys es veuen obligats a replantejar-se els seus prejudicis, les seves pors, i qui sap si els seus desitjos més secrets. A mesura que puja la tensió, la confrontació entre els nois sembla tan inevitable com la violenta tempesta que amenaça de deslligar-se sobre el llac.

Una banda de marginats i inadaptats viu en un miserable antre de Los Angeles, l’“Hotel del Milió de Dòlars”. Tom, el protagonista, s’enamora bojament d’Eloise. La mort d’Izzi farà que el seu pare, un important personatge de la televisió, posi en marxa una investigació per fer callar els rumors de suïcidi que podrien fer malbé la seva reputació.