Any 1870. El capità Nathan Algren, un veterà de la guerra civil americana, va al Japó amb la missió d'ensenyar els japonesos com funcionen les armes que els venen els americans. La prioritat de l'emperador japonès, que vol modernitzar el seu país, és acabar amb els últims samurais. Katsumoto, l'últim líder d'aquest llinatge, captura el capità Algren, que ha resultat ferit. Durant la convalescència, Algren i Katsumoto establiran una relació que durà l'americà a aprendre el codi d'honor i les tradicions dels antics guerrers japonesos.

Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.

Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.

La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.