En Salvatore, un reconegut realitzador de cinema, quan s'assabenta de la mort de l'Alfredo, evoca els temps en què era un nen a qui anomenaven Totò i que acabava de perdre el pare a la guerra. Totò anava regularment a la cabina del cinema del poble a veure l'Alfredo, el projeccionista, i va aprendre a fer funcionar les màquines. Un dia, la pel·lícula s'inflama i Totò salva l'Alfredo de l'incendi que destrueix el cinema. L'Alfredo, però, perd la vista. Es construeix el Nou Cinema Paradiso i Totò substitueix l'Alfredo, que li aconsella que se'n vagi del poble.
El doctor Malcolm Sayer, un neuròleg novaiorquès decideix, a mitjans dels anys seixanta, aplicar un tractament innovador als seus pacients d'encefalitis, malaltia que priva de les facultats motores les persones que la pateixen fins a reduir-les a un estat vegetatiu. A poc a poc es començarà a manifestar certa millora en els pacients, especialment a Leonard Lowe.
Sam Dawson (Sean Penn) és un deficient mental que haurà de lluitar per conservar la custòdia de la seva filla, ja que l'Estat considera que no està capacitat per fer-se càrrec de la seva educació. De la seva defensa se n'encarregarà una prestigiosa advocada, Rita Harrison (Michelle Pfeiffer), el desinterès i la fredor inicial del qual canviaran després de conèixer Sam, descobrir l'amor que sent per la seva filla i comprovar la seva determinació per defensar els seus drets com a pare.
El 1943, mentre els homes estaven a la guerra, el beisbol va estar a punt de desaparèixer. Aleshores es va formar una lliga femenina que intentava captar l'atenció del públic. Dottie i Mae formaven part d'un dels equips femenins que havien de demostrar que eren capaços de competir i lluitar com a homes. El pitjor era que havien de suportar Jimmy, un sarcàstic i alcohòlic entrenador.
Grady Tripp, un professor de literatura de la Universitat de Carnegie Mellon, pateix una crisi que li impedeix escriure: la tercera dona l'acaba d'abandonar, i el seu agent literari el pressiona perquè s'acabi la segona novel·la. Set anys abans, quan era un jove prodigi, la primera novel·la va tenir una enorme repercussió. Durant el cap de setmana en què se celebra el Festival de les Paraules, James Leer, un dels seus alumnes, desperta la seva vena paternal, i tots dos es llancen a la recerca d'una estranya peça que va pertànyer a Marilyn Monroe.
Joe Dirt és un innocent conserge d'estrany pentinat i texans rentats que encara té l'esperança de trobar els seus pares, a qui va perdre quan tenia vuit anys en una visita al Gran Canó. Durant la cerca, un locutor de ràdio el convida al seu programa per burlar-se'n, sense sospitar que les seves aventures ordinàries seran la delícia de l'audiència.
Frannie Avery, professora d'escriptura creativa, viu sola a Nova York. Intel·ligent i reservada, es dedica a investigar sobre el llenguatge del carrer i la novel·la policíaca. Però una nit canvia alguna cosa a la seva vida: presència involuntàriament un moment d'intimitat entre un home i una dona. La càrrega eròtica de la situació la paralitza i, encara que no arriba a veure la cara de l'home, no oblidarà el tatuatge del canell ni la mirada sensual. Al cap de poc temps, s'assabenta, en ser interrogada per un policia, d'un fosc crim comès a prop del seu apartament. El detectiu Malloy, un home seductor, que a Frannie li resulta estranyament familiar, creu que ella en pot saber alguna cosa. Tot i que Frannie intenta mantenir les distàncies, no pot evitar sentir-se atreta per ell.