La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.
És 1942 i França està sota control nazi. Els Aliats han estat expulsats del continent i la victòria de Hitler és gairebé absoluta. En la foscor més profunda, Jacques fa servir una ràdio per a transmetre un missatge d'esperança. Sense que ell ho sàpiga, el capità de la Gestapo, Klaus Jager, ha estat enviat per a captar la transmissió il·legal. Mentre Klaus s'acosta, Jacques, la seva filla Juliet i un petit grup de dissidents han d'aprendre a confiar en l'amabilitat d'un estrany si volen avançar-se al seu perseguidor.
Una novel·lista (Emma Thompson) està intentant acabar la seva darrera -i possiblement millor- obra. Només hi ha un problema: ha de trobar una manera de matar el personatge principal (Will Ferrell). Quin és el problema? Doncs que el personatge principal no és un ens de ficció.
A la ciutat de Ankh-Morpork, la ciutat més important en el DiscMón (és la opinió dels Morporkians) és la Nit del Porc -una festa hivernal amb sorprenents semblances amb el nostre Nadal. El Pare Porc -un home grassonet, vestit de vermell- reparteix regals amb el seu trineu volador i tots els nens l'esperen il·lusionats. Però aquesta Nit del Porc, s'hauran d'esperar més del compte... Algú vol que el Pare Porc desaparegui. I si es tracta d'una personificació antropomòrfica, no el poden ajudar éssers humans normals, però potser un... "col·lega", podria fer el fet. I així La Mort (amb la veu d'Ian Richardson), el seu criat Albert (Sir David Jason) i la seva néta (no pregunteu) Susan (Michelle Dockery) es proposen salvar la nit. Però abans d'això, el temible senyor Teatime (Mark Warren), del Gremi d'Assassins posa en marxa un sinistre pla que significa molt, molt més que el final de la Nit del Porc...