El film més conegut de tots els que tracten el tema de la sida s’inscriu en el gènere del melodrama judicial. Adreçada a un públic majoritari, va patir talls en les seqüències més conflictives i crues.
Quan s'acosten les festes de fi d'any, el 1990, Jonathan Trager es creua amb Sara, una esplendida jove en la multitud novaiorquesa. S'enamoren de cop. Encara que tots dos estiguin compromesos en una altra relació, Jonathan i Sara passen la nit errant junts per Manhattan. Però la nit toca a la fi i vet aquí que estan obligats de prendre la decisió de tornar-se a veure o no. Quan Jonathan proposa un intercanvi de números de telèfon, Sara s'amaga per suggerir que el destí decideixi. Són l'un per l'altre, diu ella, trobaran el mitjà de tornar-se a veure. Alguns anys més tard, els dos joves són a punt de casar-se amb algú altre. Recordant la seva trobada màgica, decideixen veure's amb l'ajuda dels seus millors amics.
La Inge i en Werner tenen més de seixanta anys i fa més de trenta que són casats. Duen vides tranquil·les i ordenades, com correspon a la seva edat: a ell li agraden els trens, ella fa feines de cosidora i canta en una coral, de tant en tant visiten els nets... De cop i volta, la Inge se sent atreta per Karl, un client de 76 anys, més gran que ella. Entre tots dos brolla una relació que l'omple de passió i fa que torni a sentir-se com una joveneta.