Tres amics, amants de la caça, i que treballen com obrers en una fàbrica de fosa d'acer de Pennsilvània, passen junts les últimes hores abans d'acomiadar-per anar a lluitar com a voluntaris a la guerra del Vietnam, un conflicte bèl·lic que els canviarà la vida per sempre.
L'any 63 de l'era cristiana, les legions romanes, sota el comandament de Marc Vinici, tornen a la capital de l'imperi després de la conquesta de la Bretanya. Marc Vinici visita el general retirat Plauci, a la casa del qual coneix l'esclava Lígia, filla del destronat rei dels ligis. Desitja tant posseir-la que aconsegueix que l'hi atorguin com a esclava, però ella el rebutja. Lígia està enamorada de Marc i finalment cedeix per casar-se amb ell, però no vol renunciar a la fe cristiana. Marc, enfadat, acaba deixant-la. Mentrestant, Neró, en un rampell de bogeria, fa calar foc a Roma.
En despertar de l’adolescència, Antoine coneix els seus primeres emocions amoroses a la butaca de la perruqueria de l’exuberant senyora Shaeffer. Està segur que, més tard, ell es casarà amb una perruquera. Arribat a adult, coneix la bella Mathilde, la perruquera dels seus somnis. La parella es casa i comparteix una felicitat perfecta, i la seva vida és un idil·li permanent tan sols comparable a un somni.
Lee Holloway té el pitjor dels currículums quan decideix sol·licitar una feina de secretària al bufet d'advocats d'E. Edward Grey. Només cal dir que acaba de sortir d'una institució psiquiàtrica i que, només un dia després de tornar a estar amb la seva disfuncional família de barri perifèric, ja ha recaigut en el seu hàbit secret i inconfessable. Tot i que mai a la seva vida ha tingut feina, Lee resulta finalment contractada pel Sr. Grey, un misteriós advocat. Al principi la feina sembla normal: mecanografiar cartes, arxivar documents i fer el cafè; però Lee i el Sr. Grey no triguen a embarcar-se en una relació molt més estreta i íntima; una relació que faria enrojolar qualsevol cap de personal.
Dues germanes a l'atur troben una curiosa manera de guanyar-se la vida: Netejar les escenes del crim després que la policia hagi fet la seva feina. A mida que treballen juntes, aprenen a reconciliar les seves diferències i a superar un passat problemàtic.
En una petita ciutat de Mississippi, la Cookie, una vídua, viu amb la filla d'una neboda i amb Willis, un empleat negre que s'encarrega de cuidar-la. Incapaç de superar la mort del seu marit, l'anciana se suïcida. Són les seves nebodes Camille i Cora els que troben el cadàver i fan desaparèixer una nota dirigida per la dona gran a Willis. Convençudes que un suïcidi és una deshonra per a la família, intenten fer creure als altres que es tracta d'un assassinat comès per un lladre. Gràcies a la investigació policial, en què es veuran involucrats molts ciutadans, sortiran a la llum foscos secrets familiars.
Petita i preciosa pel·lícula que ens explica la història de Clover, una jove estudiant que torna al seu poble, arrasat per una inundació, després de la mort en circumstàncies estranyes del seu germà.
L'FBI compta amb un departament encarregat de delictes cibernètics que es dedica únicament a investigar i perseguir els delinqüents que actuen a Internet. A Portland, l'agent especial Jennifer Marsh (Diane Lane) ha de resoldre un cas sense precedents: un depredador cibernètic penja tortures i assassinats en una pàgina web sofisticada que, en no deixar rastre, no pot ser desconnectada. El destí de les víctimes depèn del públic: com més visites registri la pàgina web, més de pressa moriran. Quan el joc del gat i el ratolí es converteix en una cosa personal, Jennifer i el seu equip s'hauran de llançar a una cursa contrarellotge per trobar l'assassí.
John Kruger, Eraser, és un destacat oficial del Programa Federal de Protecció de Testimonis. Ara s'enfronta a un gran repte professional: subministrar una nova identitat a Lee Cullen. Aquesta jove ha descobert una conspiració en què estan implicats importants personatges de la política i la indústria armamentista, per la qual cosa la seva supervivència és a les mans d'Eraser.