El Capità Willard és un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà al que se li ha encarregat, a Cambodja, la perillosa missió d'avançar riu amunt per eliminar a Kurtz, un coronel nord-americà renegat que s'ha tornat boig. En la profunditat de la selva, en un campament sembrat de caps tallats i cadàvers putrefactes, l'enorme i enigmàtica figura de Kurtz mana com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.
En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.
Deckard era un Blade Runner; un policia encarregat d'encalçar i eliminar replicants, androides creats artificialment. Els seus serveis són requerits quan quatre replicants sobrepassen les barreres d'immigració i arriben a la Terra.
Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont. Els oficials, capitanejats pel seu flegmàtic coronel, s'oposaran a tot tipus d'ordre que violi la convenció de Ginebra sobre els drets i les condicions de la vida dels presoners de guerra.
Una jove parella, Rosemary i Guy, es trasllada a un infame edifici d'apartaments de Nova York, conegut per aterridores llegendes i misteriosos esdeveniments, amb el propòsit de formar una família.
Mítica pel·lícula antibèl·lica que plasma els sentiments, sensacions i desil·lusions d'un grup de joves estudiants que són enviats al capdavant a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). És una adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor alemany Erich Maria Remarque. La seva estrena va provocar enfrontaments entre nazis i comunistes.
Humbert Humbert, un professor de quaranta anys, s'acaba d'instal·lar a Ramsdale, New Hampshire. Allà s?enamora perdudament d?una nena d?onze anys, tant que concep un pla mestre: es casarà amb la seva mare, Charlotte Haze, per poder estar sempre a prop de l?objecte dels seus afectes: l?alegre adolescent, la irresistible nínfula de nom encantador, líric i melodiós: Lolita.
"Stardust" comença a l'endormiscat poblet de Mur, al camp anglès, el nom del qual ve del mur de pedra que ha mantingut els seus habitants allunyats de l'amenaça que representa l'univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Però el jove Tristany (Charlie Cox) fa una esvalotada promesa a la noia més bonica del poble (Sienna Miller) amb l'esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel. Per mantenir la seva promesa, Tristany haurà de passar a l'altre costat i entrar en el misteriós regne habitat per una màgia sense fi i llegendes de les què aviat en formarà part.
Era escriptor i pensava que escrivia sobre el futur, però realment escrivia sobre el passat. En la seva novel·la, un misteriós tren sortia de tant en tant cap a l’any 2046. Tots els que anaven en ell tenien la mateixa intenció: recuperar la seva memòria perduda. Es deia que en el 2046 res canviaria. Ningú sabia del cert si era veritat, perquè cap dels que van anar va tornar mai. Excepte un... Va estar allí. Va elegir marxar. Volia canviar.