Extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, un obrer metal·lúrgic acaba perdent la raó. Després de recuperar-se en un hospital, surt i és empresonat per participar en una manifestació en què es trobava per casualitat. A la presó, també sense pretendre-ho, ajuda a controlar un motí, gràcies a la qual cosa queda en llibertat. Un cop fora, reprèn la lluita per la supervivència en companyia d'una jove òrfena que coneix al carrer.
Un pobre rodamón (Charles Chaplin) passa mil i un avatars per aconseguir diners i ajudar una pobra noia cega (Virginia Cherill) de la qual s'ha enamorat.
En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.
La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.
Lulú és una dona ambiciosa i sense moral que fa servir els homes a la seva voluntat. Desinhibida i atractiva, l'aprofitament dels seus encants comportarà també els seus perills.