Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.
Els Hoover són una família desestructurada: l'avi esnifa cocaïna i diu paraulotes, el pare fa cursos sobre l'èxit amb estrepitós fracàs, la mare no dóna l'abast, l'oncle es recupera d'un suïcidi frustrat en ser abandonat pel seu xicot, el fill adolescent llegeix Nietzche i es nega a parlar, i la filla petita, l'Olive, una nena amb ulleres i lleugerament grassoneta, vol participar en concursos de bellesa. Quan un cop de sort porta l'Olive a ser convidada a participar al molt competitiu concurs de 'Petita Miss Sunshine' a Califòrnia, tota la família Hoover es reuneix per anar amb ella. S'apilen en la seva oxidada furgoneta Volkwagen i es dirigeixen cap a l'oest en un tragicòmic periple de tres dies, ple de boges sorpreses que els porta al gran debut de l'Olive, el qual canviarà a aquesta família d'inadaptats d'una forma que mai haguessin imaginat.
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa.
Bob Harris i Charlotte són dos nord-americans que es troben a Tòquio. Bob és una estrella de cinema de mitjana edat que ha vingut a rodar un anunci. Charlotte és una dona jove que acompanya a tot arreu el seu marit, un fanàtic de la feina. Incapaços de dormir, els camins de Bob i Charlotte es creuen per casualitat i no trigarà a néixer entre ells una sorprenent amistat. S'aventuren junts a la vida nocturna de Tòquio, comparteixen inoblidables experiències amb els habitants de la ciutat i acaben descobrint una nova manera de veure la vida.
1851. L'Ada és una dona muda des dels sis anys que només es comunica a través de la música i de la seva filla, Flora. Un matrimoni concertat l’obliga a deixar la seva Escòcia natal acompanyada de la filla i el piano. El seu destí és Nova Zelanda, on l’espera l'Stewart, un granger amb qui no té res en comú. El seu patiment augmenta quan el seu marit ven el piano all seu veí George. Però l'Ada aconseguirà continuar tocant a canvi de fer classes en George.
Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.