Fa molt, molt de temps, en un llunyà aiguamoll vivia un intractable ogre anomenat Shrek. Però de cop i volta, un dia, la seva absoluta solitud es veu interrompuda per una invasió de sorprenents personatges de conte. Hi ha ratolins cecs al seu menjar, un enorme i dolentíssim llop al seu llit, tres porquets sense llar i molts altres éssers increïbles que han estat deportats del seu regne pel malvat Lord Farquaad. Per aconseguir salvar el seu terreny, i de pas a si mateix, Shrek fa un pacte amb Farquaad i emprèn viatge per aconseguir que la preciosa princesa Fiona sigui la núvia del Lord. En una missió tan important l'acompanyen un ruc divertit, disposat a fer qualsevol cosa per Shrek. Tot, menys estar calladet. Rescatar la princesa d'una dragona enamoradissa que deixa anar foc en respirar resultarà una ximpleria comparat amb el que passa quan el fosc secret que la jove guardava és revelat.

George Taylor forma part d'una tripulació d'astronautes a bord d'una nau espacial -en una missió de llarga durada- que s'estrella en un planeta desconegudament i aparentment sense vida intel·ligent. No obstant això aviat es dóna conta que el lloc està governat per una raça de simis intel·ligents que esclavitzen els éssers humans, que no tenen la facultat de la parla. Quan el seu líder, el doctor Zaius, descobreix amb horror la facultat de parlar de Taylor, decideix que el millor és exterminar-lo.

L'impulsiu Luke Jackson ha estat condemnat a dos anys de treballs forçats. El delicte va ser trencar en plena borratxera un pal d'aparcament. La vida al penal és duríssima: ha de conviure amb presos condemnats per delictes molt greus i, a més, la violència tant dels presos com dels carcellers ha esdevingut un hàbit impossible d'eradicar. Luke és un veterà de guerra que no està disposat a cedir, però haurà de pagar un alt preu per continuar sent qui és.

Hollywood, 1947. Eddie Valiant, un detectiu de poca muntanya, ha estat contractat per trobar proves que demostrin que Marvin Acme, magnat del negoci dels articles de broma i propietari de Toontown, està rondant Jessica Rabbit, dona fatal i esposa de la superestrella del Marron Cartoon, Roger Rabbit. Quan Acme apareix assassinat, totes les proves apunten a Roger, i el sinistre i ambiciós Jutge Doom està decidit a condemnar-lo com sigui. Roger suplica a Valiant que l'ajudi a trobar el veritable culpable, però l'assumpte s'anirà complicant a mesura que Eddie va descobrint, escàndol després d'escàndol, que la mateixa existència de Toontown corre perill.

Quan els Rangers dels Estats Units i un equip d'elit de la Delta Force intenten segrestar dos subordinats d'un senyor de la guerra somali, els seus helicòpters Black Hawk són abatuts i els nord-americans pateixen nombroses baixes, enfrontant-se en un intens combat terrestre amb la milícia.

"Stardust" comença a l'endormiscat poblet de Mur, al camp anglès, el nom del qual ve del mur de pedra que ha mantingut els seus habitants allunyats de l'amenaça que representa l'univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Però el jove Tristany (Charlie Cox) fa una esvalotada promesa a la noia més bonica del poble (Sienna Miller) amb l'esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel. Per mantenir la seva promesa, Tristany haurà de passar a l'altre costat i entrar en el misteriós regne habitat per una màgia sense fi i llegendes de les què aviat en formarà part.

Som a l'any 2084 i en Douglas Quaid pateig l'obsessió d'un somni en el que fa un viatge a Mart. Per tal de sol·lucionar el seu cas, es fa implantar unes vacances virtuals a la memòria... per a descobrir que es tracta realment d'un agent de la intel·ligència marciana al servei del dictador Vilas Cohaagen. La memòria d'en Quaid ha estat esborrada per a que no es coneguin els plans de domini d'en Cohaagen. Burlant la policia secreta, es reuneix a Mart amb la seva antiga amant, Melina, i junts hauran de desvetllar els secrets que hi han amagats en el planeta.

Frank Bullitt, tinent de policia de San Francisco, és escollit per protegir d'una organització criminal durant tot un cap de setmana un testimoni clau que el fiscal Walter Chalmers pensa presentar dilluns davant d'un comitè del Senat. Però tot es complica de la pitjor manera quan, en un assalt inesperat a l'amagatall, un dels companys de Bullitt i el testimoni mateix són ferits de gravetat. Lluitant contra les pressions de l'ambiciós Chalmers, Bullit haurà d'esbrinar a corre-cuita quins punts foscos amaga la investigació si vol treure'n l'entrellat a temps.

Malgrat la seva bona conducta, a Doc McCoy, empresonat per diversos atracaments, li deneguen un altre cop la llibertat condicional. La vida al penal de Huntsville, Texas, se li arriba a fer insuportable i parla amb Carol, la seva esposa, perquè demani a l'influent i poderós Jack Benyon que mogui els fils per fer-lo sortir d'allí. A canvi, Benyon li fa pagar un preu molt alt: haurà d'atracar un banc per a ell. Tot i que sap que Benyon no jugarà net i no es refia dels seus companys, en Doc no té altre remei que acceptar la proposta.

L'agent de la CIA Court Gentry (Ryan Gosling), àlies Sierra Seis, va ser tret d'una presó federal reclutat pel supervisor, Donald Fitzroy (Billy Bob Thornton) Després de 18 anys de servei, Gentry és un dels millors actius autoritzats per la Agència, però les tornes canvien i es converteix en l?objectiu, perseguit per Lloyd Hansen (Chris Evans), un antic company de la CIA de mètodes molt qüestionables. L'agent Dani Miranda (Ana de Armas) acaba sent una inesperada i necessària aliada que li cobrirà l'esquena.

Acusat d'un delicte que no ha comés, en Ben Richards és sentenciat a participar en un concurs televisiu en el que haurà de córrer per la seva vida.

Som a l'any 10191. L'emperador del Món conegut Padishah Shaddam IV, ha entregat el planeta Arrakis a la casa Atreides desposseint-lo de la casa Harkonnen. Com que aixó pot posar en perill la producció d'espècia, la droga geriàtrica, un navegant de tercer nivell és enviat a donar ordres a l'emperador.

A l'any 3000 la humanitat és esclava d'una raça extraterrestre. Davant el seu extermini proper, uns pocs es rebel·len contra l'opressor.