La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.

Una declaració poderosa contra la guerra, Hiroshima és una història sobre l'efecte de la bomba atòmica sobre la vida d'un nen i la vida del poble japonès.

Böhm interpreta psicòpata que fotografia les víctimes mentre moren; és un home profundament pertorbat, el desequilibri del qual enfonsa les seves arrels a la infància. El seu pare, un científic obsessionat per estudiar les reaccions infantils davant de la por, va destrossar la seva psique i el va convertir en un adult acomplexat i afectat per una demència demoníaca. El personatge necessita registrar en imatges el terror que senten les víctimes abans de morir. Per això exerceix la professió de fotògraf, per encobrir les seves intencions i poder satisfer els seus morbosos impulsos sense aixecar sospites.

Quatre amics que viuen a la ciutat decideixen passar un cap de setmana als Montes Apalaches. Volen baixar amb canoa un riu que travessa un bosc que aviat serà inundat per a la construcció d'una presa. Després d'una jornada plaent, la trobada amb els indígenes de la zona converteix l'excursió en un malson angoixant.