Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.
Las Vegas, 1973. Sam "Ace" Rothstein, un professional de les apostes, és l'eficaç director d'un important casino que pertany a un grup de mafiosos. La seva missió és controlar el funcionament del negoci i garantir que el corrent de diners que pararà a les mans dels seus caps segueixi fluint. Las Vegas és un lloc ideal per a milionaris i polítics, però és també lloc de pas de tafurs, prestadors, traficants de drogues i matons. Un dia el violent Nicky Santoro, a qui els seus caps han encarregat que tingui cura de Sam, arriba a Las Vegas amb la intenció de quedar-s'hi.
Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.
Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.
En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.
Un granger californià té dos fills, Cal i Aron, de caràcters molt diferents, però tots dos competeixen per l'afecte del seu pare. La situació de Cal es complica quan esbrina que, en realitat, la seva mare no només no és morta, sinó que a més regenta un local de contactes.
Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.
A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.
A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral.
Adaptació cinematogràfica de la novel·la "Profesor Unrath" de Heinrich Mann. Narra la tragèdia de un sever professor que una nit va a "L'Ángel Blau", un cabaret de mala fama, para endur-se d'allí als seus alumnes, que van al local seduïts pels encants de la cantant Lola-Lola (Dietrich). No obstant, el professor Rath, un solter de 50 anys, acaba caient a les xarxes de la cabaretera. A partir de llavors, la seva vida serà un descens als inferns de la humiliació i de la degradació moral.
Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.
En Colton Burpo és un nen de quatre anys que viu amb els seus pares i la seva germana en una ciutat petita de Nebraska. El seu pare, en Todd, és pastor d'una església, però, a més, fa moltes altres feines perquè van justos de diners. Un dia el Colton es posa malalt, l'han d'operar d'urgències i està a punt de morir durant l'operació. Un cop recuperat, en Colton comença a dir que durant l'operació va estar al cel i va veure Jesús. La incredulitat dels seus pares va desapareixent a mesura que el nen dóna detalls versemblants de la seva visita al cel, i això fa trontollar les creences de tots els que l'envolten.
Will Lightman (Hugh Grant) és un solter de 38 anys que viu dels drets d'autor d'una cançó composta fa anys pel pare. La seva por al compromís és tan gran que només es relaciona amb mares solteres, perquè pensa que és més fàcil trencar-hi. No obstant, les seves conviccions trontollen quan es converteix en el millor amic de Marcus, un nen de 12 anys que coneix en una de les seves cites.