L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.

Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.

Obsessionat amb la recerca d'una idea matemàtica original, el brillant estudiant John Forbes Nash arriba a Princeton per fer els seus estudis de postgrau. És un noi estrany i solitari, que només comprèn el seu company de quart. Per fi, Nash esbossa una revolucionària teoria i aconsegueix una plaça de professor al MIT. Alicia Lardé, una de les alumnes, el deixa fascinat en mostrar-li que les lleis de l'amor estan per sobre de les de les matemàtiques. Gràcies a la seva prodigiosa habilitat per desxifrar codis és reclutat per Parcher William, del departament de Defensa, per ajudar els Estats Units a la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.

La història de l'Agojie, la unitat de guerrers totalment femenina que va protegir el regne africà de Dahomey als segles XVIII i XIX. Inspirada en fets reals. Nanisca, general de la unitat, i Nawi, una recluta ambiciosa, van lluitar juntes contra enemics que van violar el seu honor, van esclavitzar la seva gent i van amenaçar de destruir tot pel que havien viscut.

El metge nord-americà Ben McKenna gaudeix d'unes vacances amb la seva dona, Jo, i el seu fill, Hank, a l'Àfrica. Els McKenna coneixen un personatge estrany, Louis Bernard, en un autobús. L'endemà, Louis és assassinat en un mercat, però, abans de morir, li revela pistes a Ben sobre un possible atemptat que tindrà lloc a Londres. Els assassins segresten Hank per tal que Ben no digui res a la policia. Ben i Jo, pel seu compte, emprenen un viatge a Londres per rescatar el seu fill.

Harry Paul, un detectiu el prestigi del qual com a especialista en vigilància i en sistemes de seguretat és reconegut pels seus col·legues a tot el país, rep l'encàrrec per part d'un magnat d'investigar la seva jove esposa. Haurà d'escoltar les converses amb un empleat del marit, del qual ella sembla estar enamorada. La missió, per a un expert de la seva categoria, resulta a primera vista inexplicable, ja que la parella no ofereix cap interès fora del corrent. Tot i això, quan Harry dóna per finalitzada la seva feina, adverteix que alguna cosa estranya s'amaga després de la banalitat que ha estat investigant, ja que el seu client es nega a identificar-se, utilitzant sempre intermediaris.

Bill Harford és un metge de Nova York a qui la vida li va molt bé. Té una dona preciosa, una filla i una feina que l'omple. Una nit, Alice, la seva dona, li explica les seves fantasies sexuals i també que va estar a punt de deixar-ho tot i marxar amb un altre home. William queda aclaparat amb la confessió d'Alice i busca respostes.

Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.

L’Apollo 13 inicia el seu viatge a la lluna l'abril de 1970. Quan la tripulació està a punt d’arribar al seu destí, una explosió en l’espai les fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau… Tot es converteix en una situació desesperada per als tres tripulants, especialment quan l’oxigen amenaça d’exhaurir-se. Mentrestant, el món sencer, que a penes un any abans va conèixer la glòria de l’aventura espacial quan l’home va trepitjar la lluna, conté la respiració a l’espera de veure com acaba tan angoixosa espera.

L’Erin és una mare soltera, sense feina i amb molta mala sort. Fins i tot perd un plet contra un metge per un accident de cotxe que havia patit. Desesperada, amenaça el seu advocat perquè li doni feina com a compensació i aconsegueix anar-se mantenint enmig del menyspreu general. Però li canvia la vida quan descobreix que una important companyia de gas i electricitat contamina uns terrenys de forma il·legal. Investiga el tema i obre la possibilitat de denunciar la companyia davant dels tribunals.

Richard Hannay està en un music-hall londinenc. De sobte, sona un tret i comença una baralla. Enmig del tumult, una noia espantada li pregunta si pot anar amb ell. Richard accedeix i la porta al seu apartament...

Basada en fets reals. Aileen Wuornos és una prostituta que va ser executada el 2002 a l'estat de Florida, després de confessar-se autora de sis assassinats, inclòs un policia. Aileen va declarar que havia matat en defensa pròpia, com a reacció als violents atacs que patia mentre exercia el seu ofici. A punt de la desesperació i del suïcidi, coneix un dia en un bar Selby Wall, una jove lesbiana, que ha estat enviada pels seus pares a viure amb la seva tia per "guarir la seva homosexualitat". Wuornos, víctima d'una tràgica infància plena d'abusos, ràpidament s'enamora de Selby, trobant-hi una raó per viure. Incapaç de trobar una feina digna, Wuornos segueix exercint la prostitució. Quan un dels seus clients la maltracta, ho mata en defensa pròpia, començant així una tràgica cadena d'assassinats. Aquesta és la història d'una assassina, però també una història d'amor entre dues inadaptades.

A principis del segle XX Karen Blixen (Streep), una dona europea de gran coratge, arriba a Kenya per dirigir una plantació de cafè amb el seu marit (Brandauer), un faldiller incorregible amb qui no s'ha casat per amor. Per sorpresa seva, Karen s'adona que a poc a poc s'està enamorant de la terra, de la seva gent... i de Denys Finch-Hatton (Redford), un enigmàtic caçador aventurer.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.

Novembre de 1959. L'escriptor nord-americà Truman Capote s'assabenta pels diaris de l'esfereïdor assassinat d'una família de grangers a un petit poblet de Kansas. Acompanyat per la també escriptora Harper Lee, decideix traslladar-s'hi per escriure sobre les conseqüències que ha tingut el crim sobre aquesta petita comunitat. La detenció dels assassins permet que Capote els entrevisti a la presó. Malgrat els seus esforços per mantenir-se al marge, no pot evitar involucrar-se afectivament amb un d'ells, Perry Smith, amb qui comparteix una infància difícil. L'escriptor es debatrà entre aquesta amistat i la seva obsessió per esbrinar la veritat i acabar el llibre.

A Nova York, un home ha desaparegut sense deixar rastre. Klute (Donald Sutherland), un policia íntim amic seu, troba una pista a les cartes que aquell escrivia a una prostituta anomenada Bree (Jane Fonda). La veurà per interrogar-la i sorgeix entre ells una apassionada relació amorosa. Mentre Klute prossegueix les seves investigacions als baixos fons, comencen a aparèixer prostitutes assassinades; llavors li assalta la sospita que Bree pugui ser la propera víctima.

Robert Langdon, un especialista nord-americà en simbologia de molt de renom és a París fent una conferència. El conservador del Louvre, Jacques Saunière, l'ha citat però no es presenta a la trobada. A mitja nit, la policia va a buscar Langdon a l'hotel ja que Saunière ha aparegut assassinat i ell n'és el principal sospitós. Sophie Neveu, una criptògrafa de la policia que resulta ser la néta de la víctima, ajuda Langdon a escapar i tots dos descobriran tot un seguit de secrets amagats en l'obra de Leonardo Da Vinci. Les pistes els conduiran fins a una societat secreta mil·lenària, l'objectiu de la qual ha estat ocultar el Sant Graal.