El film més conegut de tots els que tracten el tema de la sida s’inscriu en el gènere del melodrama judicial. Adreçada a un públic majoritari, va patir talls en les seqüències més conflictives i crues.

Berlín, anys 30, en plena República de Weimar i abans de la Segona Guerra Mundial. Tot i la crisi del moment, els berlinesos prefereixen viure la màgia que els ofereix cada nit un cabaret amb estrella Sally, una ballarina i cantant que s'enamorarà de dos homes molt diferents entre si.

En Claude s'acomiada de la família i del ranxo d'Oklahoma on ha viscut tota la vida per complir el que creu que és el seu deure amb la pàtria. Com altres joves nord-americans, ha decidit allistar-se. Ben aviat haurà de passar una revisió al centre de reclutament i incorporar-se a files per lluitar al Vietnam. Mentre passeja per Central Park, topa amb una colla de joves amb cabells llargs i roba de colors extremats, partidaris de la pau, la llibertat sexual i l'ús de les drogues. L'amistat amb ells farà que visqui noves experiències i es replantegi la seva visió del món.

El 1943, el sergent Rolf Steiner és l'encarregat de dirigir fins a Rússia un grup de soldats de la Wehrmacht, les forces armades unificades de l'Alemanya nazi. Quan arriben al capdavant, pren el comandament el capità Stransky, un home que es lliura en cos i ànima a Hitler i a la guerra, i la major aspiració del qual és ser condecorat amb la mateixa creu de ferro que ja té Steiner. El xoc entre tots dos no triga a sorgir, però aviat Stransky descobreix que tant el gran grup de Steiner com el mateix sergent li poden servir per aconseguir els seus fins.

El Ben es considera un gai progressista i il·lustrat. Viu en un pis perfecte amb el seu xicot, Raz; el que només els falta per completar la postal és un fill, un desig que la parella està intentant fer realitat. Mentrestant, el Ben decideix millorar el seu prometedor veïnat, situat al desangelat sud de Tel Aviv, plantant un arbre al carrer.