Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.

En una Gran Bretanya futurista, l'Alex és un adolescent que junt amb els seus amics, es dedica a la ultra-violència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica de Ludwig van Beethoven.

Harry Potter és un orfe que viu amb els seus desagradables oncles, els Dursley, i el seu repel·lent cosí Dudley. S'acosta el seu onzè aniversari i té poques esperances de rebre algun regal, ja que mai ningú es recorda d'ell. No obstant això, pocs dies abans del seu aniversari, una sèrie de misterioses cartes dirigides a ell i escrites amb una estrident tinta verda trenquen la monotonia de la seva vida: Harry és un mag i els seus pares també ho eren.

Judà Ben-Hur, fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala, tribú romà que comanda els exèrcits d'ocupació, havien estat amics de petits i ara, per qüestions polítiques, són enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'haver atemptat contra la vida del nou governador romà i Mesala el fa empresonar juntament amb la seva família. Quan s'emporten Ben-Hur a les galeres, un jove anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dóna beure. En una batalla naval, Ben-Hur salva la vida de l'almirall Quinto Arrio, que l'adopta i se l'emporta a Roma. Jesús, que ara arrossega multituds, es creua en el camí de Ben-Hur quan torna a Jerusalem per veure la seva mare i la seva germana, que tenen la lepra. Finalment Ben-Hur s'enfrontarà a Mesala en una mortal carrera de quadrigues i serà un testimoni d'excepció de la passió de Crist.

En Harry Potter és seleccionat gairebé sense desitjar-ho per a participar en una competició perillosa de bruixots de vàries escoles.

A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.

Eleanor Arroway va perdre la fe en Déu després de la mort dels seus pares en la seva infància. No obstant això, Ellie ha desenvolupat una classe diferent de fe en el que desconeix: treballa amb un grup de científics escrutant ones de ràdio procedents de l'espai exterior a la recerca de senyals d'intel·ligències extraterrestres. El seu treball es veurà recompensat quan detecti un senyal desconegut que suposadament porta les instruccions de fabricació d'una màquina per reunir-se amb els creadors del missatge.

James Bond segueix la pista d'Ayuric Golfinger, un magnat sense escrùpols, sospitós de fer contraban amb les reserves d'or d'Anglaterra. Per a la seva seguretat, el Servei Secret posa a disposició de James Bond un automòbil ple de dispositius especials. Però Bond no pot impedir la mort horrible d'una noia que volia ajudar-lo. Bond no estalviarà forces per desfer el pla de Goldfinger per augmentar el preu de les seves existències d'or amb el llançament d'una bomba atòmica sobre la Reserva Federal de Fort Knox.

El servei secret britànic envia l'agent James Bond a Istanbul perquè prengui als russos un aparell que descodifica missatges. Per aconseguir el seu propòsit, Bond pretén conquistar la secretària de l'ambaixadora soviètica. Spectre, una organització secreta, també va al darrera de l'aparell, però Bond és el primer d'agafar-lo gràcies a l'ajuda del cap dels serveis secrets turcs. Bond se'n va d'Istanbul amb l'Orient Express, però Spectre ha decidit eliminar-lo, costi el que costi.

L'agent 007 lluita contra el misteriós Dr. No, un geni científic obstinat a destruir el programa espacial dels EUA. El compte enrere ha començat i Bond ha de viatjar a Jamaica on es troba amb l'atractiva Honey Ryder. Junts s'enfrontaran al malvat doctor en la seva impenetrable fortalesa situada en una illa.

Dos submarins nuclears, un de soviètic i un de nord- americà, desapareixen misteriosament. L'agent soviètic, Anya Amasova i uns microfils que contenen els plans dels sistemes electrònics de defensa dels submarins nuclears. Malgrat que dos dels seus contactes moren en mans d'un gegant anomenat Jaws, Anya i James aconsegueixen els microfilms i des d'ara treballen amb coordinació. Sospiten de Karl Stromberg, propietari d'una companyia de navegació, que viu en un laboratori submergit en alta mar. A bord d'un caça-submarins arriben fins a un petroler gegantesc que pertany a Stormberg. Quan s'hi acosten, aquest obre unes portes i se'ls empassa. L'interior del vaixell és en realitat una base de submarins nuclears.

Un sinistre personatge anomenat Blofeld vol provocar la Tercera Guerra Mundial. Aprofitant un llançament de míssils dels Estats Units i la Unió Soviètica, llança un coet que absorbeix els dos míssils i els du a la seva base. D'aquesta manera enfronta les dues potències fins al punt que el Servei Secret britànic decideix enviar James Bond a Orient, on sospiten que hi ha la base de Blofeld. Bond la localitza a l'interior d'un volcà inactiu. Blofeld el deté i li explica els seu plans. Però Bond aconsegueix escapar-se i dirigir un cos de comandos d'èlite japonesos per lluitar contra el conspirador.

Després de la marxa temporal de Connery, l'actor australià George Lazenby pren el relleu en aquesta nova aventura de l'agent britànic 007, que en aquesta ocasió s'associa a un mafiós -amb una filla sensual Tracy Di Vicenzo (Diana Rigg) s'arriba a casar- , per unir les seves forces en la lluita contra la malvada organització Spectra. Ambientada en els alps suïssos, el malvat Stavro Blofeld -Savalas- amenaça el món sencer amb un malvat pla: desenvolupar i llançar un perillós bacteri que podria acabar amb milions de personal a tot el planeta. L'absència de l'actor escocès i el poc carisma de Lazenby van fer d'aquesta entrega un dels seus fracassos comercials més grans, però en anys posteriors no han faltat els defensors que la reivindiquen com una de les més interessants de tota la saga.

Des de la seva residència paradisíaca a una illa de l'Extrem Orient, el més famós i ric assassí a sou del món, Francisco Scaramanga, es deleix per enfrontar-se amb la seva pistola d'or a qui considera com el seu únic rival de mèrit: l'agent 007. La recerca que engega el govern britànic per aconseguir el Solex, un dispositiu revolucionari que permet aprofitar al màxim l'energia solar i que podria resoldre la crisi energètica mundial, provocarà la pugna definitiva entre tots dos contrincants.

La nau espacial Moonraker, que els nord-americans anaven a lliurar als seus aliats britànics, desapareix en ple vol. James Bond, que s'encarrega del cas, sospita que l'artefacte està en poder de l'organització criminal que dirigeix Drax. Bond li segueix la pista des de Venècia fins a Rio amb l'ajuda de Holly Goodhead, una agent de la CIA.