Lola Cercas ha escrit un llibre, però la inseguretat no la deixa continuar escrivint. Quan comença a investigar sobre l'afusellament de l'escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas al monestir del Collell durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola, queda atrapada per l'enigmàtica història del milicià que va deixar escapar un enemic en comptes de matar-lo. La Lola va refent el trencaclosques de la història a partir de converses amb alguns dels que la van viure i amb els seus descendents. A més, la investigació la porta a conèixer persones que la volen ajudar, però que, al mateix temps, la forcen a abandonar la cuirassa que li impedeix obrir-se als altres, i la Lola es veu abocada a viure en un mar de dubtes.
El 1936, a Barcelona, en ple esclat de la Guerra Civil, les milicianes Pilar i Floren coneixen l'exprostituta Charo i la novícia María, que s'havia amagat en un bordell per fugir de la violència revolucionària contra el clero. Enmig de l'entusiasme general de la revolució, la Pilar i les seves companyes s'han d'enfrontar a la profunda desigualtat de gènere que els complica la participació en la guerra contra el bàndol nacional. Fins i tot troben resistència dins de la seva pròpia organització, Dones Lliures, on hi ha veus que les intenten convèncer perquè treballin a les fàbriques en comptes de combatre, mentre que els líders del bàndol republicà no les volen entre els soldats perquè les consideren una nosa. La Pilar i les seves companyes, però, persistiran en l'intent d'arribar al front i agafar les armes per defensar els seus ideals.
Anxo torna al seu poble natal a la zona rural de Galícia. Allí es troba amb la rancúnia tant de guanyadors com de vençuts, els quals el veuen en perill d'aprofundir en memòries que creien haver oblidat.
Robert és un jove periodista que viu i treballa a Londres. Descobreix la relació que va haver-hi des de la infantesa entre el seu pare i el sacerdot José María Escrivá de Balaguer fundador de l'Opus Dei mort el 1975.
El Juan Méndez Bernal abandona la seva casa el 9 d'abril del 1936 per a combatre a la imminent Guerra Civil. 83 anys més tard, el seu cos segueix formant part dels habitants de la pastura. L'únic que deixa d'aquests anys que passa al front és un epistolari de 28 cartes de la seva pròpia mà.