Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.

A causa d'un malentès, Roger O. Thornhill, un executiu del món de la publicitat, uns espies el confonen amb un agent del govern anomenat George Kaplan. Segrestat per tres individus i portat a una mansió on és interrogat, aconsegueix fugir abans que el matin. Quan l'endemà torna a casa acompanyat de la policia, no hi ha rastre de les persones que havia descrit.

Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.

En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.

Paul Varjak és un escriptor amb talent, però que fa temps que no escriu. Viu una existència còmoda, mantingut per una dona casada de l'alta societat que li paga els seus capricis. Quan es trasllada a un nou apartament del centre de Nova York coneix casualment la Holly Golightly, la seva veïna. De mica en mica, aquesta noia extravagant de vida nocturna esbojarrada i que sospira per casar-se amb un home ric el deixarà captivat i l'estimularà a reprendre'n la perduda vocació literària. Així i tot, també descobreix que l'univers despreocupat de l'alegre Holly amaga un rerefons més agre...

Un granger californià té dos fills, Cal i Aron, de caràcters molt diferents, però tots dos competeixen per l'afecte del seu pare. La situació de Cal es complica quan esbrina que, en realitat, la seva mare no només no és morta, sinó que a més regenta un local de contactes.

A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.

Washington DC, any 2054. La policia utilitza tecnologia psíquica per arrestar i enjudiciar els assassins abans que cometin un crim. El futur es pot predir i els culpables són detinguts per la unitat d'elit Precrime abans que puguin delinquir. Les proves es basen en els precogs, tres éssers psíquics les visions dels quals dels assassinats mai no han fallat.

Adaptació cinematogràfica de la novel·la "Profesor Unrath" de Heinrich Mann. Narra la tragèdia de un sever professor que una nit va a "L'Ángel Blau", un cabaret de mala fama, para endur-se d'allí als seus alumnes, que van al local seduïts pels encants de la cantant Lola-Lola (Dietrich). No obstant, el professor Rath, un solter de 50 anys, acaba caient a les xarxes de la cabaretera. A partir de llavors, la seva vida serà un descens als inferns de la humiliació i de la degradació moral.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.

L'estat emocional del Dr. Powell està sent desafiat per un dels seus pacients al pavelló de psiquiatria; Prot, qui reclama ser d'un altre planeta, ha anunciat la seva partida de la terra, i la resta dels pacients s'apunten també per anar amb ell. Aquesta situació deixa al Dr. Powell preguntant-se sobre les seves pròpies habilitats per distingir la realitat de la fantasia.

Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.

La Muriel és una noia amb sobrepès que viu en el seu món de cançons d'ABBA i catàlegs nupcials. Somia que algun dia trobarà el seu príncep blau i la rescatarà de la seva odiosa família i del grup d'amigues que no fan més que humiliar-la. Cansada d'esperar, decideix anar-se'n a la ciutat...

Glasgow, principis dels anys 50. Joe és un jove que troba feina en una barcassa propietat de Les i la seva enigmàtica dona Ella. Una tarda, Joe i Els troben el cos d'una dona flotant a l'aigua. Tot i que la policia arresta un sospitós, es fa cada cop més evident que Joe sap més de la dona ofegada del que diu. Amb la investigació de l'assassinat com a teló de fons, Joe i Ella s'embarquen en una aventura íntima i passional.