Un important financer nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una col·lecció d'obres d'art inimaginable, mor al seu fabulós castell d'estil oriental, Xanadú. L'última paraula que pronuncia en expirar és Rosebud. Tot el país i la premsa en general queden intrigats per saber el significat d'aquesta paraula. Per descobrir-ho, un grup de periodistes es posa a investigar.

Nova York, 1968. Frank Lucas és el taciturn xofer d'un important mafiós negre de Harlem. Quan el seu cap mor inesperadament, Frank aprofita l'oportunitat de construir el seu propi imperi. Gràcies al seu talent, es converteix no només en el principal narcotraficant de la ciutat, inundant els carrers amb productes de millor qualitat i preu, sinó també un home públic molt respectat. Richie Roberts, un policia incorruptible marginat per la seva honradesa que coneix bé els carrers, s'adona que una persona aliena als clans s'enfila per l'escala del poder. Tant Roberts com Lucas comparteixen un estricte codi ètic que els aparta dels altres i els converteix en dues figures solitàries a costats oposats de la llei. Quan es trobin, l'enfrontament entre ells serà inevitable.

Un home neix amb vuitanta anys i va rejovenint a mesura que passa el temps, és a dir, en lloc de fer anys els desfà. Aquesta és la història d'un home extraordinari, de la gent que coneix, dels seus amors, però sobretot de la seva relació amb Daisy.

Melvin Udall, un escriptor obsessiu i maniàtic, és un dels éssers més desagradables i desagraïts que un pugui tenir com a veí. Però, un bon dia, ha de fer-se càrrec d'un gos al que odia a mort. La presència en la seva vida de l'animal estovarà el seu cor.

A l'època de la Llei Seca (1920-1933), Dave és un contrabandista d'alcohol que està a punt de tancar un tracte important amb un mafiós de Chicago. Com que les pomes de la captaire Annie sempre li han donat sort, envia un dels seus homes a buscar-la per tancar l'operació. Però Annie està completament desesperada: la seva filla, que no veu des de fa molts anys, arriba d'Europa acompanyada del seu xicot i del sogre, uns aristòcrates italians, i Annie s'haurà de convertir en una gran dama per no defraudar-la.

Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.

La sort d'Ann Darrow canvia quan coneix Carl Denham, un empresari que lluita per obrir-se camí al món de l'espectacle. A ells s'hi uneix Jack Driscoll, un autor de teatre novaiorquès. Tots tres emprenen un viatge que els portarà fins a una remota illa, on Denham té previst dirigir una pel·lícula. Allí descobreixen un ésser increïble, un goril·la gegant, King Kong, que habita en una frondosa selva, on criatures prehistòriques han viscut ocultes durant milions d'anys. Denham, amb una gana insaciable de grandesa, de seguida veu la fama que li pot reportar la captura del goril·la i la seva exhibició a Nova York.

Viatjant amb vaixell des de Rússia fins a la somiada Amèrica, Fievel es perd al mar durant una ferotge tempesta. Vivint després als suburbis de Nova York, s'enfrontarà als perills i les meravelles d'aquest estrany lloc en una apassionant recerca de la seva família.

Adaptació d´un musical de Broadway basat en un conte de Damon Runyon, gran mestre de la literatura picaresca americana. Nathan Detroit (Frank Sinatra), organitzador de les partides més selectes de daus de Nova York, aposta mil dòlars amb un dels jugadors (Marlon Brando) que no és capaç d'enamorar una jove puritana que pertany a l'Exèrcit de Salvació (Jean Simmons).

Als anys quaranta en CW Briggs, és considerat el millor investigador d'una companyia d'assegurances de Nova York, es porta fatal amb Betty Ann, una implacable executiva que ha vingut a optimitzar els recursos de la companyia i que, més a més està embolicada amb el cap. Per celebrar un aniversari, els empleats de l'empresa acudeixen a veure un espectacle de màgia, on en CW i la Betty Ann se sotmeten a una sessió de hipnosis. Des d'aquest moment, es produeixen uns misteriosos robatoris que porten de cap a l'agència d'assegurances.

Han passat cinc anys des que els Caçafantasmes van entrar per última vegada en acció. El doctor Peter Venkman, notable parapsicólogo de persuasius encants, ha quedat relegat a mestre de cerimònies d'un programa de televisió on es discuteixen fenòmens psíquics. Ray Stantz i el seu col·lega Winston Zeddemore es guanyen la vida entretenint a nens en festes infantils, i el mag tecnològic Egon Spengler continua les seves recerques sobre els efectes de les emocions humanes en el camp d'energia psicomagnética. La relació de Dana Barrett amb Venkman es va dissoldre; ella es va casar amb un altre home i va tenir un fill, però el matrimoni va fracassar. Ara Dana viu sola a Nova York, criant a Oscar, el seu bebè de vuit mesos, i treballant com restauradora de quadres en el Museu d'art de Manhattan, al costat d'un excèntric expert en pintures del període romàntic, Janosz Poha. Tot sembla normal fins que el cotxet d'Oscar roda per si solament i es fica entre el perillós tràfic de la ciutat.

El Congrés Internacional d'Agents de Policia se celebrarà a Nova York, i el gendarme Cruchot serà l'encarregat de representar-hi França. Les coses semblen anar bé per a l'agent fins que apareix la seva filla Nicole, que ha viatjat com a polissó fins a Manhattan per reunir-se amb el pare. La situació il·legal de Nicole a Amèrica del Nord provoca els nervis del gendarme, que s'entestarà a tornar la seva filla a França.

Inspirada en una novel·la de Jacqueline Susan. Retrat despietat del món de l'espectacle. Les protagonistes són tres joves aspirants a la fama. Una (Sharon Tate) esbrina que té càncer i que no podrà continuar fent pel·lícules pornogràfiques. Una altra és una cantant ambiciosa (Patty Duke) que, incapaç d'assimilar l'èxit, es converteix en una addicta a les pastilles. La tercera, una jove de Nova Anglaterra (Barbara Parkins), s'ha de conformar a fer espots publicitaris i acaba també enganxada a les drogues.