Any 1970. El certamen de Miss Món se celebra a Londres presentat per Bob Hope, llegenda de la comèdia nord-americana. En aquest moment Miss Món és el programa de televisió més vist al planeta, amb més de 100 milions d'espectadors. En ple directe el recentment creat Moviment d'Alliberament de Dones envaeix l'escenari i interromp la retransmissió afirmant que els concursos de bellesa degraden les dones. Així, de la nit al dia, el Moviment es fa famós... En reprendre's el programa, l'elecció de la guanyadora provoca un nou gran enrenou: no és la favorita sueca, sinó Miss Grenada, la primera dona negra a ser coronada Miss Món. En qüestió d'hores, una audiència global va ser testimoni de l'expulsió del patriarcat de l'escenari i del naixement del nou ideal de bellesa occidental.

La Jane està molt enamorada del seu cap, el George, un home atractiu, amb molt d'èxit i molt bona persona. Una de les grans passions de la Jane és organitzar casaments i anar-hi, amb l'esperança que, tard o d'hora, a ella també li arribarà el moment. Un dia, coneix un periodista en un casament i ell li comença a anar al darrere. Mentrestant, el George coneix la germana de la Jane, s'enamoren i es volen casar.

Théo i Léandro són un parell de germans grecs que intenten guanyar-se la vida a París com a músics en festes típiques celebrades per emigrants com ells. A més, Théo s’embranca en una relació d’amor-odi amb una veïna invident i també música.