L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.
Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.
Wladyslaw Szpilman, un brillant pianista polonès i jueu, escapa de la deportació després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes al començament de la Segona Guerra Mundial. Obligat a viure amb la seva família en el cor del gueto de Varsòvia, comparteix el patiment, la humiliació i els esforços per sobreviure.
Obsessionat amb la recerca d'una idea matemàtica original, el brillant estudiant John Forbes Nash arriba a Princeton per fer els seus estudis de postgrau. És un noi estrany i solitari, que només comprèn el seu company de quart. Per fi, Nash esbossa una revolucionària teoria i aconsegueix una plaça de professor al MIT. Alicia Lardé, una de les alumnes, el deixa fascinat en mostrar-li que les lleis de l'amor estan per sobre de les de les matemàtiques. Gràcies a la seva prodigiosa habilitat per desxifrar codis és reclutat per Parcher William, del departament de Defensa, per ajudar els Estats Units a la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.
Pequín, 1908. Pu Yi, un nen de tres anys, és designat emperador i no podrà sortir de la ciutat prohibida on viurà rodejat d'una cort sumptuosa. Pu Yi té un preceptor, l'escocès Reginald Johnston, que arriba a ser el seu millor amic. El 1922 Pu Yi es casa amb Wang Jung i agafa una concubina. Al cap de dos anys, Beny Yu Hsiang pren el poder i expulsa Pu Yi de la ciutat prohibida. El 1932 accepta ser l'emperador titella de Manxukuo, ex-Manxúria, envaïda pels japonesos. Al final de la guerra és jutjat com a criminal de guerra.
Després de defensar els drets dels ciutadans africans a Sud-àfrica, Gandhi, considerant que també els hindús són ciutadans de segona classe a la seva pròpia terra, els incita a revoltar-se contra l'Imperi Britànic mitjançant la doctrina de la no-violència.
Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.
L’Erin és una mare soltera, sense feina i amb molta mala sort. Fins i tot perd un plet contra un metge per un accident de cotxe que havia patit. Desesperada, amenaça el seu advocat perquè li doni feina com a compensació i aconsegueix anar-se mantenint enmig del menyspreu general. Però li canvia la vida quan descobreix que una important companyia de gas i electricitat contamina uns terrenys de forma il·legal. Investiga el tema i obre la possibilitat de denunciar la companyia davant dels tribunals.
Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.
La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.
L'activista Bayard Rustin fa front al racisme i l'homofòbia mentre ajuda a canviar la història dels drets civils organitzant la Marxa de Washington del 1963.