Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.

El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".

Hong Kong, 1962. Un home i una dona, ambdós casats, queden sovint, ja que les seves respectives parelles viatgen molt per qüestions de feina. Un dia han de fer front a uns fets extremadament dolorosos.

Un submarí alemany de la Segona Guerra Mundial és l'escenari on un grup de joves soldats, disposat a defensar la seva pàtria, s'haurà de sotmetre a una dura convivència, després de descobrir que han estat enviats a fer una missió probablement suïcida.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont. Els oficials, capitanejats pel seu flegmàtic coronel, s'oposaran a tot tipus d'ordre que violi la convenció de Ginebra sobre els drets i les condicions de la vida dels presoners de guerra.

Bill Harford és un metge de Nova York a qui la vida li va molt bé. Té una dona preciosa, una filla i una feina que l'omple. Una nit, Alice, la seva dona, li explica les seves fantasies sexuals i també que va estar a punt de deixar-ho tot i marxar amb un altre home. William queda aclaparat amb la confessió d'Alice i busca respostes.

Al vertiginós món de la moda a Nova York, la revista 'Runway' és el Sant Grial. Dirigida amb puny de ferro i elegant manicura per Miranda Priestly, treballar-hi és un temible repte per a tothom que vulgui triomfar en aquest món. Fer-ho com a ajudant de Miranda podria obrir-li qualsevol porta a Andy Sachs, recentment graduada. Però ella és una noia que destaca per la seva deixadesa dins del petit exèrcit de maquíssimes redactores de la revista. Andy comprèn molt aviat que per triomfar en aquest negoci necessitarà alguna cosa més que iniciativa i determinació. I la prova definitiva és davant seu, vestida de Prada de cap a peus.

Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.

Era escriptor i pensava que escrivia sobre el futur, però realment escrivia sobre el passat. En la seva novel·la, un misteriós tren sortia de tant en tant cap a l’any 2046. Tots els que anaven en ell tenien la mateixa intenció: recuperar la seva memòria perduda. Es deia que en el 2046 res canviaria. Ningú sabia del cert si era veritat, perquè cap dels que van anar va tornar mai. Excepte un... Va estar allí. Va elegir marxar. Volia canviar.

França, segle XVIII. La perversa i fascinant Marquesa de Merteuil planeja venjar-se del seu darrer amant amb l'ajuda del seu vell amic el Vescomte de Valmont, un seductor tan amoral i depravat com ella. Una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel, de la qual Valmont s'enamora, es veurà involucrada en les insidioses maquinacions de la marquesa.

Paul Javal, un dramaturg francès, accepta reescriure algunes escenes per a "L'Odissea", una pel·lícula que es rodarà a Capri sota la direcció del reconegut director alemany Fritz Lang. En una primera trobada amb el productor nord-americà, l'arrogant Prokosch, l'escriptor deixa que la seva dona, la bella Camille, se'n vagi al cotxe amb el productor a la finca d'aquest. Aquest fet donarà peu a un greu malentès entre el Javal i la seva dona, que creu que l'ha ofert com a moneda de canvi per obtenir un millor sou. Com a conseqüència d'aquesta situació, l'escriptor es veurà immers en una dolorosa crisi matrimonial.

A Lansquenet, un poble francès molt tradicional, on res no ha canviat en els últims cent anys, el Vent del Nord comporta dues forasteres: Vianne Rocher i la seva filla Anouk. Vianne inaugura una xocolateria plena de dolços capaços de despertar les ocultes apetits dels habitants del poble. Té, a més, un do especial que li permet percebre els desitjos dels altres i satisfer-los amb el dolç exacte.

Mentre Annie Reed va a casa dels seus pares per anunciar-los el seu prometatge, sent per la ràdio del cotxe com un nen explica el seu desig que el seu pare viudo pugui tornar a casar-se. L’anècdota la impressiona tant que comença a experimentar una cosa diferent, com si fos màgica. Sam Baldwin, el pare del nen, pensa que l’amor és massa màgic per poder-lo viure una segona vegada.

La bella Carly Norris es trasllada a viure a un apartament de Nova York. Allí s'han succeït diversos accidents misteriosos i mortals. Entre els veïns de Carly hi ha Zeke, un atractiu solter, i Jack, escriptor de supervendes sobre crims reals que viu obsessionat amb les faldilles i els incidents esdevinguts a l'edifici.