Aquesta versió cinematogràfica és una de les més fidels a la novel·la. Alguns detalls secundaris de la intriga són eludits. Aquesta pel·lícula, una de les primeres de David Lean com a realitzador, il·lustra la seva segona trobada amb l'univers de Charles Dickens, després de Great Expectations, 1946 i, al mateix temps, afirma el renaixement del cinema britànic després de la Segona Guerra mundial. Oliver Twist es beneficia d'una fotografia molt polida - donant a certs passatges un aspecte de cinema expressionista - i de decoracions molt detallades, així com d'una interpretació de qualitat, fins al més petit paper secundari, començant per Alec Guinness, irreconeixible.

«Ens apropem a la Vall de l'Ombra de la Mort, on vetllareu per l'home que estigui al vostre costat, igual que ell vetllarà per vosaltres, i no us importarà de quin color sigui la seva pell ni com cridi al seu Déu. L'enemic contra el qual anem a lluitar és molt dur i decidit. No us puc prometre retornar-vos a tots vius a casa. Però una cosa us juro: quan entrem en combat jo seré el primer a entrar en batalla i l'últim a retirar-me. I no abandonaré a ningú, ni viu ni mort. Anirem a casa tots junts». Així va parlar davant els soldats i les seves famílies el tinent coronel Hal Moore la vespra de la seva entrada en combat.

Ocult de les mirades de tots els ciutadans de París, a la part alta del campanar de la catedral de Notre Dame, viu Quasimodo. El seu tutor el jutge Frollo no li permet baixar mai del campanar. En companyia de tres simpàtiques gàrgoles de pedra, Victor, Hugo i Laverne, en Quasimodo passa les hores observant el bulliciós anar i venir de la gent. Fins que un dia, decideix baixar d'amagat i coneix a la bonica Maragda amb la que viurà la més gran aventura.

Uns científics descobreixen una nau espacial atrapada en el banc de glaç àrtic. Intentant extreure-la amb l'ajuda de bombes tèrmiques, la destrueixen. No obstant això, descobreixen sota el gel un cos extraterrestre. Porten a la seva base la mostra, atrapada en un bloc de gel.