Una jove hipoacúsica i solitària treballa en una fàbrica tèxtil, i el sindicat l'insta a agafar vacances. Al cap d'uns dies, i fortuïtament, aconsegueix una feina com a infermera en una plataforma petroliera a alta mar, per a tenir cura d'un treballador accidentat que ha perdut temporalment la visió. Entre aquests personatges, i els altres treballadors de la plataforma, es teixeix la bella vida secreta de les paraules

Suzanne Lindon tenia 15 anys i estudiava a l’institut Henri IV de París quan va començar a escriure el seu debut, del qual no només és directora i protagonista, sinó que també hi canta i balla. Però el més interessant d’aquesta selfie d’una adolescent de l’alta burgesia és el que passa quan surt de classe.