L'any 1901, en una finca al nord d'Itàlia, neixen el mateix dia el fill d'un terratinent i el fill d'un bracer. La pel·lícula narra la vida de tots dos i les seves respectives famílies durant vuitanta anys. L'amistat dels protagonistes es veurà ennuvolada per les seves diferents actituds davant del feixisme. Famós drama que fa un complex recorregut polític i social per la Itàlia del segle XX.

Segona Guerra Mundial a Varsòvia durant l'ocupació alemanya. El professor Siletsky, un espia al servei de la Gestapo, està a punt de lliurar una llista amb el nom dels col·laboradors de la Resistència. Joseph Tura, actor polonès intèrpret de Hamlet i espòs de María Tura, també coneguda actriu, intentarà evitar-ho. Amb l'ajuda dels actors de la seva companyia, es farà passar pel cruel coronel Erhardt i per Siletsky per entrar a la caserna general de les SS.

La història real de l'editor de la revista 'Elle France', Jean-Dominique Bauby, que l'any 1995, quan tenia 43 anys, va patir un ictus que li va paralitzar tot el cos, excepte l'ull esquerre. Utilitzant l'ull per parpellejar, Bauby descriu eloqüentment els aspectes del seu món interior, des del turment psicològic de quedar atrapat dins del cos fins a les històries imaginades de terres que només ha visitat mentalment.

Segona part del drama històric revolucionari, que reprèn els esdeveniments ocorreguts des del 10 d'agost del 1792 fins al final del regnat del terror amb l'execució de Robespierre.

A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.

Basada en una de les novel·les més conegudes de Agatha Christie, narra la història d'un assassinat ocorregut durant un viatge al llegendari tren Orient Express. El famós detectiu Hercules Poirot investiga per trobar a l'assassí d'entre els il·lustres passatgers.

El detectiu Hercule Poirot segueix les petjades de l'actriu Arlena Mashall per encàrrec del milionari Horace Blatt, que havia estat amant de l'actriu. Poirot s'instal·la en un luxós hotel de l'Adriàtic que sol freqüentar l'actriu. Al cap d'uns dies, Arlena és assassinada i Poirot s'imposa el deure de descobrir l'assassí. La investigació resulta ben difícil, perquè, encara que hi ha molt sospitosos, tothom té una bona coartada.

Durant la Guerra Freda, un escriptor nord-americà, faldiller i aficionat a la beguda, arriba a Estocolm per rebre el Premi Nobel de Literatura. Un cop allà, descobreix, per casualitat, un complot bolxevic per segrestar un eminent científic també guardonat amb el Nobel.

Com es podia esperar, Milady de Winter no ha paït la seva derrota a mans de D'Artagnan i els seus amics, i amb la col·laboració de Rochefort, sicari del Cardenal Richelieu, farà la vida impossible als quatre mosqueters, i arriba a assassinar a la xicota de D'Artagnan.

Quan una multimilionària, la fortuna de la qual és ambicionada per diverses persones, mor assassinada, les sospites recauen sobre els seus possibles hereus. El detectiu Hèrcules Poirot és l'encarregat d'investigar el crim.

El 1911, Charles Saganne, un tinent de l'exèrcit francès d'origen camperol, tenia totes les qualitats d'un heroi de Balzac: ambició, amor i bona presència. Cansat de la vida de la guarnició, decideix anar al Sud, al Sàhara. Allà coneixerà la vida i la mort, l'aventura, la llibertat, la lluita al camp de batalla, el fracàs, el patiment i el plaer, l'amor i la glòria a la campanya de pacificació del desert, on un fort portarà el seu nom.

Era el maig del 38, en plena Guerra Civil. Els habitants de Benassal, Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes, a Castelló, no van saber mai del cert qui o qui pilotaven els avions responsables d'aquella atrocitat, encara que la propaganda rebel ho va atribuir als republicans. Ara, 80 anys després, «Experiment Stuka» explica el que realment va passar llavors, on el balanç final va ser de 38 morts i quatre pobles enderrocats.