En una petita ciutat de l'estat de Tennessee es jutja un professor per ensenyar als alumnes la teoria de l'evolució de les espècies. El darwinisme s'enfronta a una grollera i fonamentalista teoria del creacionisme en una explosiva batalla judicial entre l'advocat defensor Henry Drummond (Tracy) i el líder ultraconservador Matthew Harrison Brady (March). Basada en fets reals.

El doctor Henry Von Frankenstein escomet un experiment tenebrós: construir, a partir de fragments de cadàvers, un nou ésser humà. Amb l'ajuda del seu criat Fritz, s'endinsa durant la nit als cementiris de la localitat per arrencar als cadàvers les parts que necessita. El que ignora és que el cervell que ha fet servir en el seu experiment havia pertangut a un criminal.

Malcolm Little (1925–1965) va néixer a Omaha (Nebraska). El seu pare, ministre baptista, va morir sent ell nen, i la seva mare va acabar en un psiquiàtric quan el Ku Klux Klan va incendiar casa seva. Després de ser rebutjat per l'exèrcit, va caure a la delinqüència i va anar a parar a la presó. Allí es va convertir a l'Islam i va canviar radicalment la seva vida, aviat es va convertir en un carismàtic líder del moviment d'alliberament de la comunitat negra nord-americana.

Una nit d'estiu, Terry Lennox aterra a l'àtic del seu amic Philip Marlowe i li demana que l'acompanyi fins a la frontera mexicana per canviar d'aires. Marlowe accepta la proposta, però en tornar a casa es troba que la policia li demana explicacions sobre aquest viatge. Marlowe acaba entre reixes acusat de complicitat a l'assassinat de la dona de Terry, que ha aparegut brutalment apallissada.

Un periodista i un misteriós advocat que viatgen en un descapotable vermell es dirigeixen, a través del desert, a Las Vegas. El maleter del cotxe és una autèntica farmàcia: dues borses de marihuana, 75 pastilles de mescalina, 5 fulles d'àcids i moltes altres drogues.

Dues races de robots extraterrestres transformables (els dolents Decepticons i els amistosos Autobots) arriben a la Terra a la recerca d'una misteriosa font de poder. A la guerra que esclata entre les dues races, els homes prenen partit pels "Autobots". Sam Witwicky (Shia LaBeouf), un espavilat adolescent, que només vol conquerir la bella Mikaela (Megan Fox), es converteix en la clau d'una guerra que pot destruir la humanitat.

Impulsat pel desig de viure experiències i emocions apassionants, Richard, un jove motxiller, viatja a Thailandia. A Bangkok s'allotja en un hotel de mala mort, on coneix a una parella de francesos, l'Étienne i la Françoise, i en Daffy, un viatger consumit per anys de sol i les drogues. Daffy, un ésser tortuós i paranoic, li explica en Richard una història fantàstica sobre una illa paradisíaca que mai ha estat profanada per...

Any 1970. El certamen de Miss Món se celebra a Londres presentat per Bob Hope, llegenda de la comèdia nord-americana. En aquest moment Miss Món és el programa de televisió més vist al planeta, amb més de 100 milions d'espectadors. En ple directe el recentment creat Moviment d'Alliberament de Dones envaeix l'escenari i interromp la retransmissió afirmant que els concursos de bellesa degraden les dones. Així, de la nit al dia, el Moviment es fa famós... En reprendre's el programa, l'elecció de la guanyadora provoca un nou gran enrenou: no és la favorita sueca, sinó Miss Grenada, la primera dona negra a ser coronada Miss Món. En qüestió d'hores, una audiència global va ser testimoni de l'expulsió del patriarcat de l'escenari i del naixement del nou ideal de bellesa occidental.

Kathy (Barbara Stanwyck) és una ambiciosa ex-periodista que està casada amb un policia (Sterling Hayden). Per tal d'aconseguir un ascens per al seu marit, no dubta a coquetejar perillosament amb el cap d'aquest (Raymond Burr). Atrapada en una difícil situació que ella mateixa ha creat, acaba cometent un crim. El pitjor és que el seu marit serà l'encarregat d'investigar-lo.

Inspirada en una novel·la de Jacqueline Susan. Retrat despietat del món de l'espectacle. Les protagonistes són tres joves aspirants a la fama. Una (Sharon Tate) esbrina que té càncer i que no podrà continuar fent pel·lícules pornogràfiques. Una altra és una cantant ambiciosa (Patty Duke) que, incapaç d'assimilar l'èxit, es converteix en una addicta a les pastilles. La tercera, una jove de Nova Anglaterra (Barbara Parkins), s'ha de conformar a fer espots publicitaris i acaba també enganxada a les drogues.