Josey Aimes (Charlize Theron), una mare soltera, torna al seu poble natal al nord de Minnesota i, per tirar endavant, busca feina a les mines de ferro. No s'imagina a quina mena d'humiliacions es veuen sotmeses les dones a la feina.
Amèrica del Nord dels anys 50, als començaments del periodisme televisiu. Un prestigiós presentador de la CBS, Edward R. Murrow, manté disputes amb el senador McCarthy i la seva croada contra el comunisme.
Inspirada a l'autobiografia de Ron Kovic. Segona part de la trilogia sobre el Vietnam: mostra la història d'un jove que s'allista com a voluntari per anar a la guerra, convençut que defensar el seu país és la millor manera de demostrar-li el seu amor. Però les seves conviccions canviaran radicalment quan torni com a veterà de guerra, postrat en una cadira de rodes i atès en un hospital sorprenent.
La coneguda història del tinent Bligh, la crueltat del qual condueix a un motí al seu vaixell. Aquesta versió segueix els esforços tant de Fletcher Christian per portar els seus homes més enllà de l'abast de la flota britànica, i l'èpic viatge del tinent Bligh per arribar amb els que es mantenen lleials a Timor Oriental en un petit bot salvavides.
Any 1916. En plena Primera Guerra Mundial, les potència aliades es veuen superades pels atacs alemanys. Els Estats Units es mantenen neutrals, però un grup de voluntaris americans s'allisten al bàndol aliat, a la Legió Estrangera Francesa.
El 1959 el famós escriptor i periodista Truman Capote va traslladar-se al poble de Holcomb, Kansas, per documentar-se sobre l'esgarrifós assassinat múltiple d'una família de grangers. Els autors, Dick i Perry, dos convictes en llibertat condicional, van ser arrestats poques setmanes després. Les entrevistes a la presó faran que, de mica en mica, l'escriptor estableixi una relació molt estreta amb els dos criminals, especialment amb en Perry, el més sensible i intel·ligent dels dos. L'atracció mútua conduirà Capote a una crisi moral i emocional que el deixarà profundament aclaparat.
Se centra en les responsabilitats i decisions intensament dramàtiques i d'alt risc que va enfrontar Golda Meir, també coneguda com a 'Dama de Ferro d'Israel' durant la Guerra del Yom Kippur.