Quan en Michael tenia sis anys va assassinar a tota la seva família la nit de Halloween. Després del terrible succés, el nen és internat en un psiquiàtric. Han passat quinze anys i en Michael segueix internat, és considerat un perillós psicòpata. Però aconsegueix fugir del psiquiàtric la vigília de la festa de Halloween, tenint un únic objectiu: tornar al seu poble per tornar a matar.

L'epidèmia que fa ressuscitar els morts convertits en éssers àvids de carn humana s'ha estès, arribant al punt en què diverses ciutats han quedat pràcticament desertes. Els supervivents han de refugiar-se en zones militars ja que els zombies no dubten a acabar amb els seus familiars... Continuació del clàssic d'horror de George A. Romero "La nit dels morts vivents" (Night of the Living Dead, 1968).

Irreversible. Perquè el temps ho destrueix tot. Perquè alguns actes són irreparables. Perquè l'home és un animal. Perquè el desig de venjança és un impuls natural. Perquè la majoria dels crims queden sense càstig. Perquè la pèrdua de l'estimat destrueix com un llamp. Perquè l'amor és l'origen de la vida. Perquè tota la història s'escriu amb esperma i sang. Perquè les premonicions no modifiquen el curs dels esdeveniments. Perquè el temps ho revela tot: el millor i el pitjor.

El servei secret britànic envia l'agent James Bond a Istanbul perquè prengui als russos un aparell que descodifica missatges. Per aconseguir el seu propòsit, Bond pretén conquistar la secretària de l'ambaixadora soviètica. Spectre, una organització secreta, també va al darrera de l'aparell, però Bond és el primer d'agafar-lo gràcies a l'ajuda del cap dels serveis secrets turcs. Bond se'n va d'Istanbul amb l'Orient Express, però Spectre ha decidit eliminar-lo, costi el que costi.

Per intentar superar la pèrdua recent i tràgica de la seva filla, l'arquitecte John Baxter i la seva dona Laura es traslladen a Venècia amb l'encàrrec de restaurar una vella església. Durant la seva estada coneixeran un parell de dones grans que diuen haver entrat en comunicació amb la seva difunta filla i que els adverteixen d'un perill imminent.

Set perfectes desconeguts de personalitats molt diferents, es troben sorpressivament dins un laberint kafkià sense sortida, ple de paranys mortals.

A Nova York, un home ha desaparegut sense deixar rastre. Klute (Donald Sutherland), un policia íntim amic seu, troba una pista a les cartes que aquell escrivia a una prostituta anomenada Bree (Jane Fonda). La veurà per interrogar-la i sorgeix entre ells una apassionada relació amorosa. Mentre Klute prossegueix les seves investigacions als baixos fons, comencen a aparèixer prostitutes assassinades; llavors li assalta la sospita que Bree pugui ser la propera víctima.