El 1987, a Minnesota, Jerry, un venedor de cotxes, té greus dificultats econòmiques. Necessita tan desesperadament els diners que encarrega a dos sicaris que segrestin la seva dona. Jerry pretén cobrar el rescat a l'acabalat pare d'ella, i després pagar els raptors i saldar els deutes amb la resta de diners. Però el pla es complica quan els sicaris maten un policia i dos transeünts.
En Charlie Babbitt dirigeix una empresa de venda de cotxes esportius, que està en situació de fallida. Va a l'enterrament del seu pare i s'assabenta que només li ha deixat d'herència un cotxe, mentre que tota la fortuna ha anat a parar a en Raymond, el germà gran que en Charlie ignorava que existís. En Raymond és un autista dotat d'una extraordinària memòria, especialment per als números. En Charlie s'emporta en Raymond de la institució on viu amb la intenció de fer valer els seus drets. Durant un llarg periple, en Charlie passarà de la irritació a l'afecte per al seu germà, indefens davant del menor problema.
Com canvia un home el món? És una pregunta que obsessiona Bruce Wayne igual que el fantasma dels seus pares, morts a trets davant dels seus ulls als carrers de Gotham una nit que va canviar la seva vida per sempre. Turmentat per la culpa i la ira, el desil·lusionat hereu industrial desapareix de Gotham i viatja en secret pel món, buscant els mitjans de lluitar contra la injustícia i utilitzar la por contra els que s'aprofiten dels que tenen por. Amb l'ajuda del seu lleial majordom Alfred, el detectiu Jim Gordon - un dels pocs bons policies de les forces de l'ordre públic de Gotham - i Lucius Fox, el seu aliat a la divisió de Ciències Aplicades de Wayne Enterprises, Bruce Wayne allibera el seu imponent alter ego: Batman, un justicier emmascarat que utilitza la força, la intel·ligència i un desplegament d'artefactes d'alta tecnologia per combatre les forces sinistres que amenacen de destruir la ciutat.
En Harold és un jove adinerat que viu amb la seva dominant mare una existència ociosa i insulsa. Obsessionat amb la mort, els seus passatemps favorits són experimentar les múltiples maneres de suïcidar-se i l'assistència a funerals de persones desconegudes. En una d'aquestes cerimònies troba la Maude, una anciana excèntrica que li descobrirà una nova manera de veure el món i l'ajudarà a viure la vida al màxim. Mentrestant, la mare d'en Harold decideix redreçar la conducta del seu fill i li organitzarà una sèrie de trobades amb noies de la seva edat.
Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.
Film clau del cinema llatinoamericà que narra la història d’una família víctima de la sequera i la misèria durant els anys quaranta al "sertão" (la vasta regió semiàrida i subdesenvolupada del nord-est del Brasil).
Humbert Humbert, un professor de quaranta anys, s'acaba d'instal·lar a Ramsdale, New Hampshire. Allà s?enamora perdudament d?una nena d?onze anys, tant que concep un pla mestre: es casarà amb la seva mare, Charlotte Haze, per poder estar sempre a prop de l?objecte dels seus afectes: l?alegre adolescent, la irresistible nínfula de nom encantador, líric i melodiós: Lolita.
És l'última nit de l'estiu del 1962, i els joves de Modesto, Califòrnia, volen divertir-se abans que arribin les seves responsabilitats com a adults. Així, tots els adolescents del poble surten aquella nit per beure, lligar, passejar-se amb el cotxe, anar a la bolera o ballar una estona...
A Lansquenet, un poble francès molt tradicional, on res no ha canviat en els últims cent anys, el Vent del Nord comporta dues forasteres: Vianne Rocher i la seva filla Anouk. Vianne inaugura una xocolateria plena de dolços capaços de despertar les ocultes apetits dels habitants del poble. Té, a més, un do especial que li permet percebre els desitjos dels altres i satisfer-los amb el dolç exacte.
Mentre Annie Reed va a casa dels seus pares per anunciar-los el seu prometatge, sent per la ràdio del cotxe com un nen explica el seu desig que el seu pare viudo pugui tornar a casar-se. L’anècdota la impressiona tant que comença a experimentar una cosa diferent, com si fos màgica. Sam Baldwin, el pare del nen, pensa que l’amor és massa màgic per poder-lo viure una segona vegada.
Quan Shrek es va casar amb Fiona, l'últim que es va imaginar és que podria convertir-se en el següent rei. Però quan el seu sogre, el rei Harold, estira la pota de sobte, és exactament el que li espera. I si Shrek (amb la valuosa ajuda d'Ase i del Gat amb Botes) no troba un rei adequat per al regne de Gaire Gaire Llunyà, haurà de resignar-se a estar realment enfastijat la resta dels seus dies. Per si això fos poc, a la princesa Fiona se li acosta una altra petita sorpresa... Atrapat entre les tasques de governar un regne i la seva imminent paternitat, Shrek inicia una recerca per trobar l'únic hereu possible del seu tron.