Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.

L’Apollo 13 inicia el seu viatge a la lluna l'abril de 1970. Quan la tripulació està a punt d’arribar al seu destí, una explosió en l’espai les fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau… Tot es converteix en una situació desesperada per als tres tripulants, especialment quan l’oxigen amenaça d’exhaurir-se. Mentrestant, el món sencer, que a penes un any abans va conèixer la glòria de l’aventura espacial quan l’home va trepitjar la lluna, conté la respiració a l’espera de veure com acaba tan angoixosa espera.

Un avió de càrrega cau en una tempesta de sorra al Sàhara amb almenys una dotzena d'homes a bord. Un dels passatgers és enginyer aeronàutic, i se li acudeix la idea de reutilitzar una ala que ha quedat en bon estat com a base per a un altre avió que han de construir abans que s'esgotin els queviures.

Mentre els 1.500 passatgers del Posidó, un luxós transatlàntic que navega dels Estats Units a Europa, celebren la nit de Cap d'Any, esclata una ferotge tempesta i una enorme onada transforma el plaent viatge en una catàstrofe que pot acabar amb la vida de tots els passatgers.

Un asteroide de la mida de l'estat de Texas apunta directament cap a la Terra. A la NASA, només hi troben una possible solució: enviar un equip d'astronautes a l'espai perquè destrueixi el meteorit abans que xoqui amb el nostre planeta. Per això recorren a Harry S. Stamper, el major expert en perforacions petrolíferes, i al seu qualificat equip de perforadors, perquè aterrin a la superfície de l'asteroide, el perforin i introdueixin un dispositiu nuclear que en esclatar aconsegueixi desviar la seva trajectòria i poder salvar el planeta.

Un sinistre personatge anomenat Blofeld vol provocar la Tercera Guerra Mundial. Aprofitant un llançament de míssils dels Estats Units i la Unió Soviètica, llança un coet que absorbeix els dos míssils i els du a la seva base. D'aquesta manera enfronta les dues potències fins al punt que el Servei Secret britànic decideix enviar James Bond a Orient, on sospiten que hi ha la base de Blofeld. Bond la localitza a l'interior d'un volcà inactiu. Blofeld el deté i li explica els seu plans. Però Bond aconsegueix escapar-se i dirigir un cos de comandos d'èlite japonesos per lluitar contra el conspirador.

Ray Ferrier és un estibador de Nova York divorciat que no porta gaire bé l'ofici de ser pare. Mentre l'exdona i el seu actual company se'n van de viatge a Boston, en Ray ha de reconstruir la relació amb en Robbie, un adolescent problemàtic, i la petita Rachel durant tot un cap de setmana. Tots tres són testimonis d'una tempesta insòlita de llamps electromagnètics que precedeix l'aparició de màquines inquietants. La invasió extraterrestre del nostre planeta ha començat i en Ray haurà de fer mans i mànigues perquè la seva família se'n surti.

Jo Harding era encara una nena quan va veure com un tornado s'enduia el seu pare. Vint-i-set anys més tard, al capdavant d'un equip de meteoròlegs, acorrala aquests misteriosos efectes que destrossen les planes americanes. A l'estiu, la meteorologia preveu el tornado més violent que ha sacsejat mai Oklahoma en cinquanta anys.

L'octubre de l'any 1991, un vaixell de pesca de Gloucester, a la costa de Massachussets, fa la darrera sortida de la temporada. El capità Billy Payne i quatre mariners estan disposats a tot per obtenir una bona pesca, però no saben que s'hauran d'enfrontar a la tempesta més forta que hagin viscut mai.

Basada en fets reals, la pel·lícula examina una sèrie d'esdeveniments inexplicables a través dels ulls –i la ment– d'un home. Richard Gere, Laura Linney, Will Patton i Debra Messing interpreten aquest thriller ple de suspens que explica la història d'un home que arriba a l'extrem d'investigar les misterioses circumstàncies que van envoltar la mort de la seva dona i com podrien estar connectades amb els estranys fenòmens que ocorren en un poble situat a quatre-centes milles.

Arran d'una sèrie de catàstrofes meteorològiques que posen en perill la supervivència de la raça humana, la comunitat internacional crea el projecte Dutchboy: una xarxa de satèl·lits dissenyada per controlar els desastres naturals que afecten la Terra. Després de tres anys protegint el planeta amb èxit, un seguit d'avaries i una trama política que pretén evitar que els Estats Units cedeixin el control del Dutchboy tornen a posar en perill el món sencer amb l'arribada imminent d'una geotempesta, una catàstrofe meteorològica a escala global. El Max i el Jake, dos germans amb un passat ple de conflictes, són els encarregats d'aturar un desastre que suposaria l'extinció definitiva de la raça humana.

Els Estats Units i la Unió Soviètica estan immersos en plena Guerra Freda, els enfrontaments entre els dos bàndols són constants, però quan es descobreix l'amenaça d'un enorme meteorit que es dirigeix a la Terra i amenaça de provocar la catàstrofe més gran mai coneguda en l'àmbit planetari, els dos bàndols hauran d'unir-se i lluitar junts per acabar amb el perill.